Mort a Texas

A Texas han executat Humberto Leal, mexicà declarat culpable de la violació i mort d'una noia de 16 anys.

Ens trobem, per tant, davant d'un crim especialment execrable.

Malgrat això, manifesto la meva protesta i la meva disconformitat amb l'execució.

La pena de mort no és cap solució, la pena de mort no és justícia, és venjança.

En aquest cas, a més, hi ha hagut una clara infracció del Dret Internacional, en concret del Conveni de Viena de Dret Consular, per tal com l'Estat de Texas va ignorar el dret de comunicació consular que assistia Humberto Leal, el que ha provocat l'intervenció del President Obama davant el Governador de Texas per a evitar l'execució. La resposta del Governador ha estat que Texas no està obligada a fer cas a cap tribunal estranger. Aquesta és la concepció de la Comunitat Internacional i del Dret Internacional que manifesta un composant d'un dels membres més rellevants de l'ONU com són els Estats Units d'Amèrica!

Més enllà, però, de tots els defectes de forma que hagi tingut el procés i del desconeixement de drets de l'acusat, i encara que no hi haguès cap dubte sobre la culpabilitat i tot el procediment haguès estat perfecte,continuaria manifestant-me en contra.

No admeto la pena de mort en cap cas, per cap crim, en cap circumstància, per més odiós que sigui el fet comès.

No accepto que cap Estat pugui matar fredament en una caricatura degradant de la Justícia.

Que ningú mati en el meu nom, que ningú escarneixi la humanitat dient que fa justícia matant!

Roma i Madrid

La setmana passada vaig ser a Roma, participant a les sessions de l'Assemblea Parlamentària de la Unió per a la Mediterrània i, com és lògic, vam dedicar la majoria del temps tant a la Comissió d'Afers Polítics, de Seguretat i de Drets Humans com al Ple de l'Assemblea a la situació a diversos països àrabs com a conseqüència de l'onada de moviments populars per la democràcia, la llibertat, la dignitat i el progrés social.

Vaig poder intervenir tant a la Comissió com al Ple i vaig demanar que l'Assemblea impulsés les reformes estructurals i funcionals necessàries en la Unió per a la Mediterrània per a fer front a la nova situació mediterrània, donada l'experiència d'extraordinari dèficits actuals.

Ahir, a la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés dels Diputats vaig defensar la Proposició presentada pel Grup Parlamentari Socialista sobre les transicions democràtiques àrabs i el paper d'Espanya, de la Unió Europea, de la Unió per a al Mediterrània i de tota la Comunitat Internacional al respecte. Cal expressar el suport als moviments democràtics i el refús a la repressió, així com la necessitat d'actuar per a evitar la reversió dels avenços democràtics actuals i per a consolidar institucionalment les noves democràcies. L'aprovació va ser unànim a la Comissió, ara cal posar-ho tot en marxa.

No sóc partidari de parlar de moments, dies o hores històriques, perquè crec que la història la construeixen cada dia els ciutadans amb la seva acció política conscients, però és clar que hi ha moments en que sembla que la velocitat de la història es fa més gran.

Contra els predicadors del final de la història, els pobles continuen avançant en la seva lluita pel progrés, la justícia, la llibertat, la democràcia, la dignitat.

Siguem-ne conscients i participem-hi en la mesura de les nostres forces i les nostres possibilitats.

Drets Humans, ara i sempre

Avui fa seixanta dos anys que es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Aqui podeu veure l'Elianor Roosevelt sostenint el famós cartell, tan difòs arreu, que porta el títol - avui políticament incorrecte - de Declaració Universal de Drets de l'Home.

De la Declaració s'en poden dir moltes coses, algunes d'elles oblidant com era el món el 1948 i d'altres sense tenir en compte les successives declaracions que s'han anat aprovant.

És cert que la distància entre les paraules declarades i els fets de respecte efectiu dels drets resulta més que excesiva. També és cert que en moltes ocasions s'invoca amb finalitats que no són ben bé les volgudes pels qui l'aprovaren. Molts posen en dubte la seva universalitat, parlant d'un inacceptable relativisme, no admisible de cap de les maneres en aquesta matèria.

Penseu però en com seria el nostre món sense aquesta Declaració marcant, almenys, una meta a assolir.

En qualsevol cas, considereu que la Declaració Universal dels Drets Humans porta seixanta dos anys emprenyant els dictadors!

Síria, de nou

Tot just tornat del Líban, sense poder passar a Síria com estava previst, per qüestions d'agenda, surto cap a Damasc per tal d'assistir a Kuneitra a unes jornades internacionals sobre la situació dels Alts del Golan, part de Síria ocupada per Israel des del 1967.

És una situació que es va fent cada cop més insostenible i per a la que cal trobar una solució per la via de la negociació sobre els termes, terminis i modalitats de finalitzar l'ocupació militar.

Com sempre, si així ho voleu, en parlem a la tornada.

Altavoz

Hoy este blog pretende ser un simple altavoz de la declaración, que debería de sacudir conciencias y actuaciones, que acaba de emitirse en Jerusalén sobre la situación humanitaria en Gaza, y que transcribo a continuación:

Declaración de las Organizaciones Humanitarias, Organizaciones no Gubernamentales y Organizaciones de las Naciones Unidas trabajando en el territorio Palestino ocupado en el Segundo Aniversario
del bloqueo de Gaza

Jerusalén, 17 de junio de 2009:

Nosotros, las Naciones Unidas y las Organizaciones Humanitarias no Gubernamentales que trabajan en el territorio Palestino ocupado, condenamos enérgicamente el bloqueo de la Franja de Gaza que lleva en vigor dos años. El bloqueo al cual han sido sometidos 1,5 millones de personas ha sido descrito por los altos cargos de Naciones Unidas y los líderes del mundo como un castigo colectivo, en violación del Derecho Internacional.

El volumen de bienes admitidos en la franja de Gaza bajo el bloqueo supone una cuarta parte de lo que se permitía con anterioridad al mismo. A pesar de que se permite la entrada de ocho de cada diez camiones cargados de alimentos, éstos solo tienen autorización para transportar 18 productos alimenticios básicos. Las semillas para la agricultura y los aportes cárnicos como los terneros, entre otros muchos productos, están prohibidos con lo que la población no pude paliar las deficiencias nutricionales que padecen. Incluso la ropa y los zapatos, los juguetes y los libros de texto están sistemáticamente prohibidos.

La población civil, en particular las mujeres, niños y ancianos, son víctimas de estas sanciones punitivas que les priva de la mayoría de los artículos básicos para mantener siquiera un mínimo nivel de vida. Asimismo, restringe severamente nuestra capacidad de ofrecer ayuda y asistencia al tiempo que aumenta la dependencia de la ayuda en Gaza a un nivel sin precedentes. Desde hace casi 6 meses, miles de personas viven en edificios dañados por la ofensiva israelí en Gaza. Estas personas continuarán viviendo en la más profunda miseria debido a que la prohibición de materiales de construcción continúa estrictamente en vigor.

Exigimos la apertura de los cruces en Gaza, de conformidad con los acuerdos internacionales y de conformidad con el reconocido universalmente los derechos humanos internacionales y normas del derecho humanitario.

La política de bloqueo a la Franja de Gaza está creando una atmósfera de privación que sólo puede hacer arraigar más la sensación de desesperanza y desesperación entre la gente. La población de Gaza necesita que se le muestre una alternativa de esperanza y dignidad. Permitiendo el desarrollo humano y la prosperidad es un primer paso fundamental hacia el establecimiento de una paz duradera.

Gaza més sola

La decisió presa avui per la UNRWA, després dels atacs de l'exèrcit israelià contra una escola en que s'havien refugiat palestins, matant-ne una quarantena, i dels atacs a combois d'ajuda humanitària perfectament identificats, amb foc directe de l'exèrcit d'Israel i la mort de treballadors de Nacions Unides, ha estat la de suspendre les activitats a Gaza.

Aquesta decisió, comprensible per la falta de garantia de segureta mínima donats els atacs israelians a objectius clarament identificats com humanitaris, deixa els palestins de Gaza encara més sols, car la UNRWA és en realitat la columna bàsica de sosteniment de l'educació, la sanitat i l'ajuda alimentària no només per als refugiats, sinó també per al conjunt de la població de Gaza.

Mentre la premsa israeliana, en concret el Jerusalem Post, ha començat també sobre aquest atac les seves feines de desinformació, donant veu a testimonis indirectes que diuen que potser les bales contra el comboi humanitari procedien d'un franc tirador palestí.

La mentida ha acompanyat sempre les agressions bèl.liques.

Contra los piratas

El Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas ha aprobado una Resolución por la que se autoriza a las marinas de guerra de los estados miembros a entrar en las aguas jurisdiccionales de Somalia para perseguir a los piratas, siempre con el consentimiento de Naciones Unidas y del Gobierno Federal de Transición de Somalia.

Se trata de una necesaria adaptación del Derecho Internacional a los tiempos actuales, en que la piratería constituye un grave problema para el ejercicio de los derechos económicos y de circulación marítima en varias zonas, aunque el caso de Somalia, al que se refiere la Resolución, es el más grave por el precario estado de las instituciones estatales, y el más conocido por los recientes episodios del yate francés Ponant y del pesquero español Playa de Bakio, seguidos por otros casos menos divulgados por la prensa española.

Los esfuerzos diplomáticos españoles, centrados en la cuestión desde hace tiempo por la importante presencia de pesqueros de matrícula española en la zona, ha dado sus frutos, que permiten el uso de la fuerza con carácter disuasorio y represivo, y con pleno respeto a los principios jurídicos básicos y al Derecho Internacional.

El muro del apartheid

El ciudadano surafricano John Dugard, relator especial de Naciones Unidas para los Derechos Humanos en Próximo Oriente, presentó ayer en Ginebra su informe ante el recién creado Consejo de Derechos Humanos de la ONU.

El relator especial ha indicado que la existencia de unos 500.000 colonos israelíes asentados en Palestina supone una nueva forma de colonialismo, y suponen una actividad prohibida por la IV Convención de Ginebra, en cuanto es un asentamiento de población en territorio ocupado.

La existencia del Muro en Palestina supone la división de la población por razones étnicas, lo que es constitutivo de apartheid.

Las restricciones de movimientos dentro de Cisjordania, aplicadas sólo a los palestinos, han recordado al relator especial la ley de tránsito surafricana de los tiempos de apartheid.

Destaca en el informe la existencia de dos sistemas de carreteras separados, uno de ellos vetado a los palestinos, lo que no había existido ni tan sólo en las peores épocas del apartheid surafricano.

Nada nuevo, en definitiva. Nada distinto de lo que llevan denunciando organizaciones de Derechos Humanos palestinas, israelíes e internacionales.

Cabría esperar, sin embargo, que dado el cargo de quien efectúa la denuncia y el foro ante la que se plantea, supusiera un acicate a la actuación real por parte de Naciones Unidas para exigir a Israel el cese de la situación.

Mientras no se produzca la necesaria rectificación israelí, nadie podrá quejarse de que se conozca el muro edificado en Palestina como "Muro del Apartheid".