Roma i Madrid

La setmana passada vaig ser a Roma, participant a les sessions de l'Assemblea Parlamentària de la Unió per a la Mediterrània i, com és lògic, vam dedicar la majoria del temps tant a la Comissió d'Afers Polítics, de Seguretat i de Drets Humans com al Ple de l'Assemblea a la situació a diversos països àrabs com a conseqüència de l'onada de moviments populars per la democràcia, la llibertat, la dignitat i el progrés social.

Vaig poder intervenir tant a la Comissió com al Ple i vaig demanar que l'Assemblea impulsés les reformes estructurals i funcionals necessàries en la Unió per a la Mediterrània per a fer front a la nova situació mediterrània, donada l'experiència d'extraordinari dèficits actuals.

Ahir, a la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés dels Diputats vaig defensar la Proposició presentada pel Grup Parlamentari Socialista sobre les transicions democràtiques àrabs i el paper d'Espanya, de la Unió Europea, de la Unió per a al Mediterrània i de tota la Comunitat Internacional al respecte. Cal expressar el suport als moviments democràtics i el refús a la repressió, així com la necessitat d'actuar per a evitar la reversió dels avenços democràtics actuals i per a consolidar institucionalment les noves democràcies. L'aprovació va ser unànim a la Comissió, ara cal posar-ho tot en marxa.

No sóc partidari de parlar de moments, dies o hores històriques, perquè crec que la història la construeixen cada dia els ciutadans amb la seva acció política conscients, però és clar que hi ha moments en que sembla que la velocitat de la història es fa més gran.

Contra els predicadors del final de la història, els pobles continuen avançant en la seva lluita pel progrés, la justícia, la llibertat, la democràcia, la dignitat.

Siguem-ne conscients i participem-hi en la mesura de les nostres forces i les nostres possibilitats.

Europa, anys trenta?

Prou que em sap greu, però hi ha moments en que llegint les notícies, sigui als diaris o als nous mitjans de comunicació, tinc tota la sensació d'estar vivint a l'Europa dels anys trenta, del periode conegut como "entre-deux-guerres" i, a més, d'estar-ho fent amb una inconsciència generalitzada ben pròpia d'aquella època, tal com ens mostra l'il·lustració de Rudolf Schilchter a la República de Weimar.
Algú creu de debó que la policia francesa no té uns fitxers, ben poc secrets però ben il·legals, amb les dades ètniques dels romanesos, dels que anomenen "gens du voyage" i les seves suposades especialitats delictives per famílies? El precedent de la circular policial, retirada en ser descoberta, això sí, que indicava els romanesos com a objectiu preferent de desallotjaments i d'expulsions abona la clara sospita de que l'arxiu existeix.
Ningú no sent esgarrifances davant d'això? A ningú li venen records, propis o llegits o heretats, dels precedents de llistes de famílies classificades per ètnies?
Ningú fa res quan podem llegir a Europa Press que un regidor del PP de Leganés manifesta en un escrit que publica voluntàriament que caldria retirar la tutela dels fills als pares comunistes?
Creieu que per aquest camí anem gaire bé?
Jo no em resigno, i crec que no ens podem resignar.

Croàcia vota esquerres

A l'esquerra, com l'imatge del logo del Partit socialdemòcrata de Croàcia.

Així va votar diumenge passat el poble croat, amb proporcions del que els experts anomenen un terratremol electoral.

Això suposa que l'any vinent entrarà a la Unió Europea un nou país amb predomini socialista.

És una bona notícia per als croats, però també per al conjunt dels ciutadans europeus.

Budapest

Surto cap a Budapest per a participar en un Fòrum internacional que es centrarà bàsicament en les dificultats que la crisis energètica genera per a les relaciones europees amb els nostres veïns de l'Est.

El tema és de plena actualitat, i estic convençut que les intervencions seran interessants.

Com sempre, en parlem a la tornada, si en teniu ganes.

Europa

Avui fa just 50 anys de la firma del Tractat de Roma, que va ser el començament de tot.

Cinquanta anys de petits avenços, de marrades burocràtiques, de crisis, de construcció enrevessada, d'ensurts.

Cinquanta anys de construcció europea, d'ampliació d'espais de convivència, d'assegurament del Drets Humans, de democratització de les institucions, de solidaritat entre els pobles europeus.

Consciència clara dels problemes i dels defectes, però també voluntat de progrés, de democràcia, de solució pacífica dels problemes.

Poseu una versió qualsevol de l'Himne de l'Alegria, i brindeu per Europa, per la idea d'Europa.

Polònia

La Unió Europea va sancionar Àustria per la incorporació al Govern Federal d'un partit polític que es considerava incompatible amb els principis democràtics de la Unió, i considero que va fer bé

El Parlament Europeu, fent ús d'unes atribucions que tothom pensava merament teòriques, va impedir el nomenament de Rocco Buttiglione com a membre de la Comissió Europea, per raó de les declaracions que havia fet, contràries al respecte que Europa exigeix als Drets Humans i a la dignitat de totes les persones. Em sembla que el Parlament Europeu va fer bé.

A Polònia, l'administració dels bessons Kaczynski està impulsant una llei que impedirà l'accés a la docència a les persones homosexuals.

La mateixa administració té en tràmit la norma que obligarà tots els ciutadans polonesos nascuts abans de determinada data, és a dir a tothom que hagués arribat a la majoria d'edat abans de la caiguda del règim comunista, i que realitzi alguna funció pública, a realitzar una declaració per a demostrar que no va col.laborar amb l'anterior règim.

No vull parlar d'altres iniciatives i polítiques clarament reaccionàries i regressives, perquè són competència pròpia polonesa i resulten de la majoria parlamentària elegida pel poble, encara que hi estigui decididament en contra. No oblidem, però, la frustrada iniciativa de proclamar el Crist com a Rei de Polònia. Ni tampoc que, després d'esborrar els seus noms dels carrers i els monuments, el Govern polonès pretén deixar sense pensió els membres de les Brigades Internacionals que van lluitar a Espanya.

La discriminació contra els homosexuals és contraria al concepte universal dels Drets Humans que forma part de l'essència de la Unió Europea. Posar tot un conjunt de ciutadans - es calcula que 700.000 - sota sospita amb l'obligació de demostrar la pròpia innocència per evitar sancions, és també contrari al respecte als Drets Humans i la dignitat de la persona.

Em sembla que seria bo que allò que Europa va fer bé en el cas d'Àustria i del pretendent Buttiglione, ho faci bé també ara, i actuï com calgui per tal que Polònia sàpiga que no tot és permès.

Hi ha certes coses que són incompatibles amb Europa, i ho hem de deixar clar si volem que Europa segueixi existint com un projecte polític compartit.