7.2.11

Democràcia vs. demoscòpia


Un cop més cedeixo el meu blog a les paraules d'una altra persona, perquè em sembla que són importants.
Avui es tracta de la nota publicada ahir a Facebook per Ferran Pedret sobre les primàries de Barcelona.
Es tracta de que triomfi la democràcia - el govern del poble - i que la demoscòpia - l'observació del que fa el poble - no es converteixi en el control del poble.
Aquí teniu l'article, llegiu-lo i jutjeu-lo vosaltres mateixos.

DEMOCRÀCIA VS. DEMOSCÒPIA

"cantamos porque el grito no es bastante
y no es bastante el llanto ni la bronca
cantamos porque creemos en la gente
y porque venceremos la derrota"

Mario Benedetti. Por qué cantamos (fragment)

Avui mateix el diari El Periódico publica una enquesta demolidora pels interessos del PSC a la ciutat de Barcelona. Segons aquesta enquesta, no importa què fem els militants i simpatitzants socialistes en les eleccions primàries a les quals hem estat cridats a participar, perquè el nostre fat està escrit i segellat amb lacre: CiU guanyarà les eleccions fem el que fem. Està tot perdut, cal abandonar tota esperança i no ens queda altra cosa a fer que sortir de les seus del Partit d'un en un, mans enlaire i amb el carnet a la boca.
Ara bé, els àugurs demoscòpics ens conviden als militants i simpatitzants socialistes de bona fe a cercar desesperadament un tractament pal·liatiu, consistent en votar Tura, que segons l'enquesta tindria uns resultats menys catastròfics.
Els socialistes catalans estem sotmesos des de fa temps, i especialment en els darrers mesos, a un estat de tribulació i desassossec que ha estat causat per la forma com hem vist desdibuixar-se progressivament el nostre vell i bell somni de construir la Catalunya nova, pel gir emprès pel govern central que encapçalem, des del maig de 2010 ençà, per les òbvies dificultats per connectar amb els nostres conciutadans que estem trobant, i per la multiplicitat de raons que sorgirien si tinguéssim temps de preguntar a cadascuna de les persones que formem el PSC.
Així, percebent esgotades les nostres energies i afeblida la nostra moral, se'ns sotmet als que militem a Barcelona a una mena de xantatge emotivo-racional, oferint-nos a la companya Tura com a taula de salvació d'un desastre segur, encara que garantint-nos igualment que no tenim opcions davant la dreta (cal tenir present que, d'acord amb la legislació vigent, és elegit alcalde o alcaldessa en segona votació aquell qui encapçali la llista més votada, i que molt probablement CiU obtindria el suport del PP en el supòsit que poguessin formar majoria, per la qual cosa, segons les enquestes, no els caldria ni tan sols la segona votació).
No obstant, les meves energies no estan esgotades ni la meva moral està afeblida, per la qual cosa segueixo negant-me a substituir la democràcia per la demoscòpia. Refuso plegar-me a entrar en el joc de les profecies autocomplertes, perquè es comença designant un candidat en funció de les enquestes, i s'acaba governant en funció de les mateixes. I així qualsevol dia, si es fa una enquesta després d'algun lamentable accident, ens trobarem havent de legislar per reinstaurar la pena de mort pels conductors que es saltin un semàfor. Com això em sembla absurd, i crec en una forma de fer política basada en la coherència amb els valors i els principis del projecte polític al qual es representa, només vull demanar als meus companys i companyes que, el dia 19 de febrer, votin a aquell candidat, d'entre els dos que es presenten, que els sembli que té un millor projecte per la nostra ciutat.
L'enquesta d'avui està feta fa uns dies, i segueix comparant l'alcalde que ho ha estat en els darrers anys, amb una mera hipòtesi de candidata, per la qual cosa ni les seves valoracions ni les seves expectatives són comparables. Ho reconeix la pròpia Àngels Pont, directora de GESOP, quan afirma que les possibilitats reals de l’exconsellera no començaran a comptar fins l’endemà de la seva elecció, en el cas que ella sigui finalment la candidata.
Jo us puc dir que crec que les primàries, si sabem mantenir-les com un contrast entre els projectes que poden encarnar Jordi Hereu i Montserrat Tura, i sobre les seves habilitats i capacitats, seran un revulsiu per al PSC. Ja ho estan essent, de fet, i només cal veure com s'ha incrementat l'assistència als actes i assemblees.
Si Jordi Hereu és designat pels militants i simpatitzants com a candidat, com espero que passi, hi ha molt a dir encara. Els àugurs no poden preveure els efectes de la mobilització política i social incipient. He vist en Jordi aquests dies, està millor que mai. I m'he vist entre vosaltres, formant part del nombrós grup de companys i companyes que li donem suport, i us puc dir que he sentit que no hi ha res que no siguem capaços de fer. Que prevalgui la democràcia sobre la demoscòpia serà la nostra primera victòria.
Ferran PEDRET I SANTOS
Militant de l'Eixample

Etiquetas: , , , , , ,

0 Comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home