I la campanya va

La campanya va avançant, s'apropa ja al final, i se n'accentuen els trets característics.

Es tracta clarament d'una campanya entre dretes i esquerres, possiblement com mai ho ha estat en el nostre país, en que les opcions de la dreta - feta l'excepció del PP - s'embolicaven en la bandera per tal de dissimular les seves propostes socials, essencialment regressives.

Ara podem conèixer el disseny del capitalisme salvatge i dels drets cedits al mercat del candidat Mas que ha portat CiU a la posició més extrema a la dreta de la seva història fins aquest moment. Xecs, rebaixes d'impostos, xenofòbia, altivesa, truculència, manipulació, tot passat per cal notari.

Podem també conèixer, com ho hem pogut fer ja abans, les propostes dels socialistes que som el partit dels serveis públics, a favor de l'enfortiment d'un estat del benestar sòlid i per a tothom que el necessita, a favor de l'educació pública i de qualitat, dels barris dignes, de la dignitat de les persones i de la consideració dels seus drets per sobre de la seva utilització com a mercaderies.

Tenim també la possibilitat d'observar com la prepotència inicial del representant de la dreta, el candidat Mas, va cedint el pas al nerviosisme i a les apel.lacions més diverses, des dels pactes fins al desacatament al Parlament, per tal d'accedir al poder.

D'altra banda podem veure l'afirmació d'un candidat, José Montilla, que diu que no vol governar a qualsevol preu, i que demana - com és normal - el vot dels ciutadans i ciutadanes per a poder constituir un Govern que apliqui un programa d'esquerres. És a dir, un Govern socialista.

Així doncs, la campanya va, i va bé per als interessos de la majoria.