Doñana

La veritat - radicalment incompatible amb el candidat Mas - l'hem anat sabent de mica en mica des que José Montilla s'hi va referir el final del debat a TV3, davant un Mas desencaixat.

Immediatament després el candidat de CiU intentava vendre la seva versió, en l'enèsim intent d'intoxicació dels mitjans de comunicació, admetent alguna coseta, però negant la resta, tal com alguns advocats aconsellen als seus clients abans d'una declaració al Jutjat de Guàrdia.

Resulta que a finals d'octubre del 2002, el candidat Mas es va reunir al Palacio de las Marismillas de Doñana, amb Rajoy, Matas y Zaplana per tractar de l'oferta de fusió PP-CiU, a l'estil de la Unión del Pueblo Navarro.

Resulta també que al setembre del 2003, el candidat Mas es va reunir al mateix lloc amb Rajoy per tractar de la possible entrada de CiU al Govern espanyol del PP i de l'entrada del PP al somniat Govern CiU de la Generalitat, amb tots els bescanvis de vots necessaris per a tal efecte.

Resulta que en Piqué no sabia res de l'oferta de liquidació del seu PPC, i que se n'ha enterat ara.

Resulta que Duràn i Lleida no sabia res de cap reunió, i se n'ha enterat per les paraules de José Montilla.

Resulta que Mas ha intentat enganyar a tothom, i ha mentit a tothom, especialment als seus electors als qui venia que mai de la vida no pactaria res amb el PP i alguns, potser, fins i tot s'ho creien, malgrat l'antecedent del Pacte del Majèstic.

Resulta que el 2003 Rajoy usava un lloc reservat al Govern, quan ja n'havia sortit per ser candidat - ho recordeu? - a les eleccions generals del 2004, i que en Mas ho sabia, i acceptava usar un bé públic en benefici exclusiu del PP i de CiU.

Resulta que en Mas no és de fiar ni per als seus.

Que no pateixi, però, si ja no pot tornar a Doñana, sempre es podrà reunir amb l'Aznar - el que mana de debò al PP - als 300 metres quadrats del seu il.legal dúplex de Marbella.