22.10.06

Amb la gent, al carrer

Ahir a la plaça de Fort Pienc, com avui a l'avinguda Gaudí, com tants i tants altres dies, en campanya electoral i sense campanya electoral, els companys i companyes de l'Agrupació de l'Eixample del PSC sortim al carrer.

Hi sortim per a parlar a la gent, i per a parlar amb la gent, com ho està fent a la foto la nostra candidata Lídia Santos, després del míting d'ahir.

A Fort Pienc van parlar els candidats Lídia Santos i Daniel Font, de la nostra Agrupació, i avui seran el mateixos a parlar a l'avinguda Gaudí. Ahir els vaig fer de teloner jo mateix com a Diputat al Congrés i militant i veí de l'Eixample, i avui ho farà, amb els mateixos títols, en Dani Fernández.

Crec que és important, i significatiu de la nostra manera d'entendre la política, que la gent ens pugui trobar a peu de carrer, al carrer mateix, explicant el nostre programa, les nostres propostes.

Durant les campanyes ens dotem d'una tarima d'un pam d'alt i d'un micro, per que tothom que vulgui ens pugui sentir, i sense campanya ens valem de la nostra veu, i toquem de peus a la vorera.

Però, amb o sense campanya, sortim els caps de setmana, parem tauletes i expliquem als nostres conciutadans el què volem, quina és la nostra idea de societat, i rendim comptes del que anem fent a tots els nivells de govern: al Districte de l'Eixample, a l'Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i al Govern d'Espanya.

I, per sobre de tot, escoltem a la gent, parlem dels problemes i de les coses que no acaben de sortir, de la necessitat que tothom s'impliqui, digui la seva, i participi en la cosa comú, i de l'interés que té el poble en fer política, per no deixar-la als qui la volen fer contra el poble.
(Foto Pancho Fernández)

3 Comentarios:

Blogger Laia Gomis dijo...

Precisament la proximitat ciutadana, la voluntat d'escoltar als nostres veïns i de conèixer els neguits i les incerteses que tant els preocupen és el denominador comú del socialisme.

Ahir ho fèieu a l'Eixample, nosaltres un dia abans feiem el mateix al Vendrell. I segurament, moltes persones que llegeixin el teu escrit pensaran que els socialistes en el seu poble també van dur a terme unes activitats similars.

Aquestes coincidències no són fruït de la casualitat sinó més aviat de la manera d'entendre la política que els socialistes tenim.

22/10/06 14:39  
Blogger Albert Balada dijo...

Estic completament d'acord, només una crítica, que ens la podem fer perquè som socialistes, que ve a coincidir d'alguna manera amb allò que dius. Penso que cada dia més les campanyes són un experiment de màrqueting i poca cosa més, el que ens cal és que entre tots expliquem dia a dia allò que fem o allò que no fem, el perquè i el com de tot plegat, sigui o no sigui en temps de campanya, que potser ho fem poc, perquè hem de ndre més consciència encara que els ciutadans i ciutadanes hi tenen quelcom a dir. És cert que no tenim un model de mandat, arcaic, però el concepte de representació hauria d'implicar si més no el contacte permanent i l'explicació puntual i ametent. Hi estàs d'acord amic Pedret?

Una abraçada i bona campanya, aquest dissabte hem tingut l'apoteosi a Lleida, Zapatero,Montilla, Maragall (que va arrivar en el darrer moment), Llena, el cap de fila per Lleida, i l'alcalde Àngel Ros: 1.200 persones un dissabte al matí.

22/10/06 21:38  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Benvolguda Laia, benvolgut Albert,
En primer lloc, gràcies per haver-vos pres la molèstia de comentar el meu post.
Crec que ambdós teniu raó.
És cert que la sortida al carrer no la fa només l'Agrupació de l'Eixample, però he de parlar del què conec, i aquestes sortides -permanents al llarg de l'any - les conec prou bé, i les puc valorar en tot el què tenen de possibilitat de contacte amb la gent que no entrarà mai a un local de Partit, ni tan sols a un Centre Cívic si la convocatòria és del Partit, però que té coses a dir, i a dir-nos, del més alt interès. Tant de bó que totes les agrupacions de Catalunya es dediquessin - a més del que fan - a aquesta feina, o a una feina equivalent, que no tot el territori és urbà i amb les mateixes necessitats, com sabem fins i tot els de l'Eixample.
També és cert que ens cal avanar molt en les formes - i el fons - del sistema democràtic. Les possibilitats són importants, àmplies i, algunes, inexplorades. Des de feines conjuntes de "societat civil" i organitzacions polítiques, com les referents a Palestina i Líban, en què he pogut participar, i penso seguir fent-ho, fins a les sessions de debat, crítica i repàs de feina feta pel representants polítics, com fan, per exemple, els demòcrates de certs Estats de l'Amèrica que queda entre Río Grande i el Canadà, tot passant per les experiències, no sempre negligibles, dels italians i els seus "comitati di quartiere" inclusius d'organitzacions socials i polítiques.
Possibilitats no en falten, cal posar-s'hi i tenir en compte el sistema de prova i error, però cal anar en aquesta direcció.
Cal, em sembla, anar pensant en els elements de democràcia participativa que cal incloure en el nostre sistema de democràcia representativa, per tal d'arribar a quelcom semblant a una - complexa i complicada - democràcia deliberativa.
Què me'n dieu?
Ja sé que ara toca campanya, però un dia o altre cal que toqui parlar de coses d'aquestes.
Ara, força, convicció, i a guanyar!

22/10/06 22:41  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home