3.10.06

El mateix combat


Artur Mas i Gavarró (1956) i José María Aznar López (1953) van menar durant la dictadura i les difícils èpoques de la transició política, lluites paral.leles, llunyanes geogràficament , que constituïen, en realitat, un mateix combat.

Es tractava de dedicar-se amb exclusivitat, deixant fora qualsevol altra dèria, a obtenir la millor carrera acadèmica i professional possible. Calia deixar de banda, encara que els costés, qualsevol pensament dedicat a la situació de les llibertats sota la dictadura franquista. Calia no tenir en compte en absolut l'existència de la societat injusta, desigual, estructuralment violenta contra els ciutadans, que els envoltava. Res no els podia distreure de l'únic objectiu de la seva lluita.

Aquests, un cop passats a la política quan ja havia desaparegut qualsevol risc, segueixen el combat comú del PP i CiU per passar els drets dels ciutadans al mercat, per desfer els serveis públics i donar xecs que afavoreixin grans negocis privats.

Mentre, n'hi havia d'altres que, a més de la seva formació, es dedicaven a lluitar contra el que no els agradava de la situació política i social del moment. Es comprometien en el combat contra la dictadura per la llibertat de tothom, i de tots els pobles. Analitzaven la societat en la què vivien i la trobaven injusta, opressiva, explotadora, i per això lluitaven per la justícia social. Aquest era el mateix combat en el que ens vam trobar molts dels qui coincidírem a Convergència Socialista de Catalunya el 1974 i al Partit Socialista de Catalunya el1976, i a l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya el 1978, entre ells José Montilla Aguilera (1955).

Aquests segueixen la seva lluita per la justícia social, i aquest és tot un altre combat.
(article publicat a e-noticies)

4 Comentarios:

Blogger Marc Arza Nolla dijo...

En Mas i l'Aznar comparteixen aquesta trajectòria amb milions de ciutadans. Realment et sembla que això hauria d'invalidar la possibilitat de participació política de la majoria de la població.

Argument pobre i en la línia demagoga a que ens tens acostumats.

Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

4/10/06 08:50  
Blogger Marc Arza Nolla dijo...

He fet un tombe per articles previs del teu bloc i veig que tan sols publiques comentaris coincidents amb les teves opinions.

Una actitud que dóna la raó a tots aquells que titllen de sectari el PSC i els seus càrrecs públics.

Un bloc és debat però vist que no ho has entès no perdre més el temps llegint els teus articles sense substància.

Salut company!

Marc

4/10/06 12:38  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Benvolgut Marc,
Precisament aquesta biografia, que no impedeix dedicar-se ara a la política, hauria d'impedir que el Sr. Mas permetès que els seus acòlits, "Focopidores" Madí i companyia, intentin desqualificar José Montilla, dient que "lluitava per la
Xina" o discutint la seva capacitat intel.lectual.
Gràcies pels teus elogis. Suposo que saps que, en grec, demagog és qui ensenya al poble.

4/10/06 14:17  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Benvolgut Marc,
sense perdre la paciència, continuaré intentant explicar-te coses.
A veure, un fòrum d'opinió és un lloc on tothom debat el que vol.
Un blog, el meu blog és a casa meva, on escric el que vull o m'interessa. El blog està obert a la conversa, per això és possible deixar-hi comentaris, però els comentaristes entren a casa meva i per aquesta raó modero el comentaris.
No pots saber quins publico i quins no, fora del cas que hagis rebentat les mesures de seguretat com un hacker per llegir els comentaris que no he publicat, per tant, la teva diatriba manca de fets en que recolzar-se.
Malgrat això, i donat que nos has llegit, segons sembla, altres comentaris meus anteriors, et diré que només deixo de publicar els comentaris anònims, car jo dono la cara i exigeixo als altres que ho facin per publicar-los, i tampoc publico els comentaris amb expressions grolleres, injurioses o tavernàries, per una simple qüestió de sensibilitat estètica.
És clar que tot això és feina perduda, perque has dit que no tornaràs a entrar al meu blog, i no em llegiràs.
En fí, tú t'ho perds!
Una abraçada,

4/10/06 14:28  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home