18.9.07

Tafanejar prestatges


No em reca de confessar que un dels meus costums, que hauria d'anomenar vici, és el de tafanejar els prestatges de llibres allà on vagi.

Sé del cert que no és de la millor educació, especialment quan es tracta de cases particulars, però no hi puc fer res. Em consola pensar que és quelcom que comparteixo amb escriptors que m'agraden, com és el cas de Gianrico Carofiglio, que dedica a aquesta qüestió alguna pàgina deliciosa al seu llibre Testimone inconsapevole.

Es tracta d'una activitat que et permet formar-te una idea del propietari dels llibres, o de la gent que usa una biblioteca, o de amb quina mena de llibreter te les heus.

Proporciona, a més, algunes sorpreses interessants.

Fa ja un grapat d'anys em va permetre descobrir a la biblioteca d'una casa de camp del XVII, a Surrey, on ens allotjàvem en règim de B&B, un exemplar del primer volum de Nationalia, publicació de l'Abadia de Montserrat, en què es troba el primer article publicat per la meva dona, Lídia Santos, el 1977, sobre "Les minories en el Dret internacional".

Aquest estiu he tingut dues noves sorpreses que m'abelleix d'explicar.

La primera, al juliol, va ser la de trobar a la biblioteca d'una ONG al barri àrab de la ciutat vella de Jerusalem un exemplar en anglès de la Guerra del Peloponès, de Tucídides, i un exemplar bilingüe grec-anglès de l'Odissea.

La segona, al setembre, la de trobar a la biblioteca d'un centre autogestionat d'educació bàsica alternativa, a Villa El Salvador, a Lima, un exemplar trilingüe grec-llatí-castellà de la Filosofia d'Aristòtil.

La realitat expressada en l'existència material dels llibres pot fer-nos canviar idees pre-concebudes.

Etiquetas: ,

0 Comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home