Europa, anys trenta?

Algú creu de debó que la policia francesa no té uns fitxers, ben poc secrets però ben il·legals, amb les dades ètniques dels romanesos, dels que anomenen "gens du voyage" i les seves suposades especialitats delictives per famílies? El precedent de la circular policial, retirada en ser descoberta, això sí, que indicava els romanesos com a objectiu preferent de desallotjaments i d'expulsions abona la clara sospita de que l'arxiu existeix.
Ningú no sent esgarrifances davant d'això? A ningú li venen records, propis o llegits o heretats, dels precedents de llistes de famílies classificades per ètnies?
Ningú fa res quan podem llegir a Europa Press que un regidor del PP de Leganés manifesta en un escrit que publica voluntàriament que caldria retirar la tutela dels fills als pares comunistes?
Creieu que per aquest camí anem gaire bé?
Jo no em resigno, i crec que no ens podem resignar.
Etiquetas: Espanya, Europa, França, memòria històrica, moviment obrer, política, populisme, sindicats, socialisme, societat, solidaritat, Unió Europea
1 Comentarios:
Tienes toda la razón, Jordi. No pasa un día sin que me escandalice. Ingenuamente pensaba que todo el mundo apoyaría a Viviane Reding cuando mostró su indignación por lo que resulta inadmisible: deportaciones de ciudadanos comunitarios basadas en la raza. Si es que produce escándalo escribirlo y estupefacción leerlo. Y, sin embargo, los líderes de los países e, incluso, la opinión pública no han reaccionado. La comprensión hacia Sarkozy es más preocupante todavía que su política. Comienzo a pensar que puede pasar cualquier cosa. Saludos.
Publicar un comentario
<< Home