Fer dissabte

Ara convé fer dissabte ben a fons.

La casa neta, la roba ben airejada, les catifes ben batudes i sense res amagat a sota, la plata - qui la tingui - ben lluenta, i els llibres - també els de comptes - sense un bri de pols, ni taques de tinta que emmascarin cap rengló.

Així convé que tinguem el país i la ciutat, Catalunya i Barcelona, per a treure'ns del damunt d'una vegada tota la brutícia que hi han escampat alguns que fent figura de patricis, de "senyors de Barcelona", han estat actuant com a lladres de camí ral, usant en benefici propi tots els privilegis que la seva posició i el seu prestigi els proporcionaven.

Si no volem ser còmplices, cal que actuem per a fer neteja. Cal separar allò que és podrit i deixar que la societat civil sana, que és la majoria, pugui continuar treballant pel país, cosa ben diferent a la que ha fet en Fèlix Millet, segons confessió pròpia, i els qui s'hi van conxorxar.

La suposada exemplaritat d'aquest ciutadà, gens august, ha de convertir-se en rigor i exemplaritat de la justícia, sense cap complaença per a les situacions de poder.

No és acarnissament, és simple necessitat higiènica.

(article publicat a e-noticies)

França endins

Cap a la França profunda, per a una trobada familiar que aquest any s'ha retardat.

De pas m'allunyo de l'enrenou de la Mercè.

Fins a la tornada!

Una cita / LXVIII

One of the greatest problems of our time is that many are schooled but few are educated.

Thomas MORE (1478 - 1535)

(Un dels majors problemes del nostre temps és que molts estan escolaritzats, però pocs educats)

(Uno de los mayores problemas de nuestro tiempo es que muchos están escolarizados, pero pocos educados)

Zelaya a Honduras

Manuel Zelaya, President constitucional d'Honduras, es troba a Tegucigalpa des de fa unes hores.

Aquesta és una molt bona notícia en el camí cap a una restauració de la democràcia interrompuda a Honduras pels colpistes que van detenir el President legítim i el van expulsar del país.

Esperem que l'evolució de la situació en les properes hores apropi el poble hondureny a la plenitud democràtica, i a tots nosaltres al respecte a les normes exigibles a tothom i exigides per la comunitat internacional.

Vint anys de Festa de la Rosa

Des d'en fa vint, els socialistes de Catalunya ens apleguem cada setembre per a començar el curs polític amb una jornada de convivència a les pinedes de Gavà. Ens hi trobem socialistes d'arreu del país, cadascun amb les seves pròpies dèries, els seus propis orígens, les seves preocupacions i gustos particulars, però units per un projecte progressista de construcció de la societat, el projecte socialista.

Ens veiem, ens parlem, constatem com passa el temps, sentim les intervencions polítiques, i compartim, sobre tot compartim, el menjar, el beure, les idees, les voluntats, les forces per a la transformació social.

Enguany els socialistes de l'Eixample hi hem rebut la visita de la cap de llista socialista de Perpinyà, la companya Jacqueline Amiel-Donat, que també ens havia visitat en la botifarrada popular contra les 65 hores, i a quines campanyes electorals hem participat.

El compartir no té limitació per cap frontera!

La ciutat dels prodigis

Fèlix Millet i Tusell, Creu de Sant Jordi, que ha passat per les presidències de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Musica Catalana, de l'Agrupació Mútua i de Bankpime, que pertany a les fundacions FC Barcelona i Pau Casals, va sorprendre tothom quan el 2003 va abandonar les seves proximitats convergents per a integrar-se en l'aznarista Institut Catalunya Futur.

Va tornar a sorprendre tothom quan va reiniciar les seves relacions amb la policia i els jutjats, que havia mantingut en l'època de Renta Catalana, però enguany per les seves activitats a l'Orfeó Català.

Ara ha donat l'últim cop amb la seva confessió d'haver desviat i usat en profit propi una més que substanciosa quantitat de diner que no era seu ni de bon tros.

El que menys importa és la suma total, o els procediments emprats per a embutxacar-se-la. El que importa és el trencament del codi penal, òbviament, però també el trencament de cert codi de conducta d'una certa burgesia barcelonina que, empeltada de certs aspectes del calvinisme, predica els valors de l'esforç i l'austeritat com a representatius i distintius de la seva pròpia classe.

Fèlix Millet, figura coneguda d'aquesta burgesia, s'ha inscrit per mèrit propi en la tradició dels tramposos lladres de "La ciutat dels prodigis".

(article publicat a e-noticies)

Les Nacions Unides han parlat

Els atacs israelians contra Gaza van existir, i els llançaments de Kassams contra població civil israeliana fora de Gaza, també. El que varem veure i el que van intentar que no veiéssim no eren imaginacions nostres. Les víctimes civils, els atacs a escoles, la destrucció massiva eren certes.

Ho explica fil per randa l'informe de la Missió d'Investigació de les Nacions Unides, que encara està disponible només en anglès, i que es va fer públic ahir. Són 575 pàgines, que podeu trobar aquí, i que val la pena de fullejar.

No cal afegir gairebé res. La Missió considera que a Gaza es van cometre crims de guerra i que podria ser que també crims contra la humanitat.

La Missió de NN.UU. indica que cal que les autoritats responsables de les forces que van cometre els crims ho investiguin sota el principi de la bona fe, i adverteix que si no ho fan passats sis mesos, portarà el cas al Tribunal Penal Internacional.

No podem deixar de recordar que la immensa majoria de víctimes civils, i també combatents, van ser palestines, sota foc israelià en atac a un territori que suposadament havia de protegir el propi exèrcit que l'atacava, en una proporció de més de 10 víctimes palestines per cada mort israelià.

L'informe destaca també que les conseqüències materials de destrucció del territori es produeixen en el territori de Gaza, i que és impossible reparar-les per raó del bloqueig israelià.

També fa referència a la situació sanitària, que només afecta als palestins, i a la presència d'un índex de depressions i altres problemes psíquics directament relacionats amb la victimització de la població civil palestina per les agressions israelianes.

Naturalment, el govern israelià ha titllat l'informe de parcial i - curiosament tractant-se de NN.UU. - de unilateral.

Ara toca extreure de tot això les conclusions necessàries.

Cracòvia

Faig cap a Cracòvia per a assistir al XIX Fòrum Econòmic de Krynica, en el que participaré en una taula rodona sobre la governança al Mar Negre.

És una qüestió que ens pot sembla allunyada des d'aquest extrem de la Mediterrània, però que té una importància clara en l'estabilitat global i molt especialment en l'europea, a part del seu lligam evident amb les matèries de política mediterrània a les que m'estic dedicant. Penseu només en la llista de països riberencs - Turquia, Romania, Bulgària, Ucraïna, Rússia i Geòrgia - i veure que ens hi juguem molt.


Ja en parlarem a la tornada, si en teniu ganes.

Gran encert

Com sempre, no calen explicacions complementàries.

El Roto ho diu tot!

Haka

Aquest és el nom de la dansa tribal maorí d'ús guerrer que es practicava en forma ancestral per tal d'espaordir l'adversari i evitar així, si era possible, l'enfrontament cruent.

El seu catàleg de gestos d'amenaça, d'insults, i de llengotes més que forassenyades per al nostre cànon occidental és ara universalment conegut per la recuperació que n'han fet els "All Blacks" com a ritual previ als seus partits de rugby.

La finalitat de la dansa en qüestió és la d'evitar la guerra, mirant de guanyar-la per d'altres mètodes, una mica com aconsellava - i aconsella encara als qui el llegeixen - el general Sun Tzu, clàssic xinès de la teoria bèl.lica.

La dansa maorí i les arts xineses per a guanyar la batalla sense començar-la tenen en comú el seu objectiu d'evitar les baixes pròpies i quedar com a vencedors amb totes les seves conseqüències polítiques, el que els xinesos van aconseguir en molts casos, mentre no hi ha documentació suficient per a saber si era el mateix cas entre els maorís.

Segurament han pensat en aquests il.lustres precedents els qui han orquestrat una autèntica haka preventiva contra una sentència del Tribunal Constitucional que suposen - vés a saber perquè - contrària a la constitucionalitat de l'Estatut vigent.

Els qui - com jo mateix - estem plenament convençuts de la completa constitucionalitat de l'Estatut votat pel poble de Catalunya, entenem que no cal importar danses de les antípodes, i que una actitud digna de mostrar el convenciment de la raó jurídica i política que ens assisteix és la més adient al nostre estadi de civilització.

No ens esvalotem, no fem gests violents ni llengotes a ningú. Mantinguem, en canvi, amb fermesa la nostra raó, i apliquem a favor del poble l'Estatut votat pel nostre poble.

(article publicat a e-noticies)

Pèssim pas

El Ministre de Defensa israelià, Ehud Barack, ha aprovat l'edificació de 455 nous habitatges en cinc colònies en territori palestí ocupat de Cisjordània. Ho podeu llegir a Yedioth Aronoth, que en dona tota classe de detalls.

No sembla sobrer tornar a recordar que totes, absolutament totes, les colònies israelianes a Cisjordània són completament il.legals per la prohibició expressa que en fa la IV Convenció de Ginebra aplicable als casos d'ocupació militar com és la que manté Israel sobre, entre d'altres, els territoris palestins de Cisjordània.

Això, però no sembla preocupar gens ni mica el conjunt del Govern d'Israel, no només el seu Ministre de Defensa, de qui depenen els permisos d'edificació precisament perquè estan en zona d'ocupació militar.

Així, el Ministre d'Infraestructures, Uzi Landau, creu haver trobat el desllorigador de la qüestió. Per això ha declarat que els autèntics ocupants són els àrabs i que qualsevol limitació o atac a les colònies és un atemptat als Drets Humans. No m'ho invento, ho podeu llegir a Haaretz.

No es limita, per tant, el Govern d'Israel a violar el Dret Internacional aplicable, sinó que un dels seus membres en fa clara riota, i amb escarni voluntari dels palestins, els vol convertir en ocupants il.legals de les seves pròpies terres.

En resum, un pas pèssim en la pitjor de les direccions possibles.

No a la paranoia

És clar que convé seguir normes higièniques més acurades, que no ens hem de confiar, i que tota nova malaltia mereix una resposta per part de les autoritats sanitàries per a evitar, en el possible, el contagi en el cas de les infecciones.

Completament d'acord amb això, i em sembla que, en general les autoritats sanitàries ho estan fent bé respecte al grip A H1N1.

D'això a la paranoia que alguns miren de provocar, hi va una gran diferència, que hem d'evitar, tenint sobre tot present que el que hem de defensar és el bé comú i no el profit particular de ningú, indústria farmacèutica o altra.

Us recomano que, a més de veure el magistral dibuix del Roto, mireu el vídeo que trobareu si cliqueu aquí.

Potser hi hagi alguna exageració, però no seria res més que una minsa resposta de l'exageració continua dels alarmistes, i dels qui no tenen cap inconvenient en usar una pandèmia com a eina d'oposició política.

Morts

Sempre són masses els morts a la carretera, però les vacances d'enguany han acabat a tota Espanya amb un nombre de morts (377), que cal retrocedir fins a 1963 per a trobar-ne un altre de semblant (398) per tan baix.

Això en una situació en què la circulació ha augmentat de forma exponencial malgrat la crisi. Només cal tenir en compte que el 1963 hi havia 1,7 milions de vehicles i el 2009 n'hi ha 31 milions.

Alguna cosa hi tindrà a veure la feina de la DGT i les restriccions d'activitats de risc massa arrelades al país.

De fet, en un 33 % dels accidents mortals d'aquest estiu hi és present l'excés de velocitat, i el 31 % dels morts superava els 0,3 grams d'alcohol en sang, mentre que el 24 % no portava posat el cinturó de seguretat.

Caldria adquirir encara major consciència dels riscos propis i per als altres , ben bé en l'extrem oposat dels qui fan oposició proclamant que les limitacions de velocitat són innecessàries, que les multes són només per a recollir diners dels pobres conductors, i que "a mí no me dice nadie lo que debo de beber" com proclamava en un video prou conegut l'actual empleat de Rupert Murdoch, José María Aznar.