Haka

Aquest és el nom de la dansa tribal maorí d'ús guerrer que es practicava en forma ancestral per tal d'espaordir l'adversari i evitar així, si era possible, l'enfrontament cruent.

El seu catàleg de gestos d'amenaça, d'insults, i de llengotes més que forassenyades per al nostre cànon occidental és ara universalment conegut per la recuperació que n'han fet els "All Blacks" com a ritual previ als seus partits de rugby.

La finalitat de la dansa en qüestió és la d'evitar la guerra, mirant de guanyar-la per d'altres mètodes, una mica com aconsellava - i aconsella encara als qui el llegeixen - el general Sun Tzu, clàssic xinès de la teoria bèl.lica.

La dansa maorí i les arts xineses per a guanyar la batalla sense començar-la tenen en comú el seu objectiu d'evitar les baixes pròpies i quedar com a vencedors amb totes les seves conseqüències polítiques, el que els xinesos van aconseguir en molts casos, mentre no hi ha documentació suficient per a saber si era el mateix cas entre els maorís.

Segurament han pensat en aquests il.lustres precedents els qui han orquestrat una autèntica haka preventiva contra una sentència del Tribunal Constitucional que suposen - vés a saber perquè - contrària a la constitucionalitat de l'Estatut vigent.

Els qui - com jo mateix - estem plenament convençuts de la completa constitucionalitat de l'Estatut votat pel poble de Catalunya, entenem que no cal importar danses de les antípodes, i que una actitud digna de mostrar el convenciment de la raó jurídica i política que ens assisteix és la més adient al nostre estadi de civilització.

No ens esvalotem, no fem gests violents ni llengotes a ningú. Mantinguem, en canvi, amb fermesa la nostra raó, i apliquem a favor del poble l'Estatut votat pel nostre poble.

(article publicat a e-noticies)