19.10.09

Constitució britànica


La Constitució britànica no està escrita, al menys no en un sol llibre, però existeix, vaja si existeix! Canvia, a més, molt poc al llarg del temps, encara que en els governs de Tony Blair s'han introduït algunes modificacions d'importància, sobre tot pel que fa a la Cambra dels Lords.

Aquests darrers dies s'ha produït una modificació major pel que fa al sistema judicial britànic.

Els Law Lords que es van fer famosos arreu a rel del procediment contra el dictador Augusto Pinochet, han passat a constituir un Tribunal Suprem separat de la Cambra dels Lords, de la que han deixat de ser membres, i s'han instal·lat físicament en un altre edifici fora de les Cases del Parlament, encara que ben prop d'elles. En teniu una fotografia de la flamant seu, amb el Tribunal en ple, aquí dalt.

Aquesta modificació, que ha passat plenament desapercebuda a casa nostra - capficats com estem en intentar escatir i comprendre els diferents modes d'estafa que usen els nostres prohoms - ha creat força enrenou al Regne Unit, que s'apropa un passet més als sistemes continentals de divisió de poders, amb la creació d'un Tribunal Suprem, encara que, seguint les més velles tradicions, la creació s'hagi fet per transformació d'una institució anterior.

Cal esperar que la independència judicial sigui reforçada per aquesta reforma, perquè els règims democràtics necessiten absolutament una absoluta independència dels jutges i tribunals.

Etiquetas: , , , , ,

2 Comentarios:

Blogger Rafael dijo...

Cierto, Jordi; la independencia judicial es esencial; pero para que dicha independencia exista debe existir un presupuesto anterior: la fe en el Derecho, la creencia de que realmente existe una posibilidad de razonamiento técnico a partir de reglas que acatan todos los juristas. Los tribunales serían así los garantes últimos de un discurso jurídico que tendría que ser independiente de los vaivenes de la política y ofrecería seguridad al conjunto de la sociedad, la seguridad de que, por ejemplo, "extraordinaria y urgente necesidad" tiene un cierto sentido y que es precisa una cierta justificación para su utilización.
En este sentido, la prevaricación es una figura que completa a la independencia judicial. La independencia supone una responsabilidad que se refleja en la posibilidad de la condena por prevaricación.
De esta forma, la lucha por la independencia acaba siendo la lucha por el rigor, rigor en el razonamiento y rigor contra quienes se ríen cínicamente de las normas.
¡Cuánta tarea! y cada día el trabajo es mayor.
Un abrazo.

20/10/09 21:54  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Buen análisis, a fé.
No sabría expresar mejor el principio del sometimiento del juez a la sola ley (ordenamiento jurídico) como esencia de su indenpendencia.
Un abrazo.
Jordi

21/10/09 10:03  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home