30.12.09

Això mai


A la Xina s'ha complert la pena de mort confirmada pel Tribunal Suprem contra el ciutadà britànic Akmal Saikh, declarat culpable d'haver introduït quatre quilos d'heroïna en territori xinès.

No es tracta de la nacionalitat de la persona executada, no es tracta de discutir quin delicte va cometre, o de si el va cometre o no. No es tracta tampoc de les circumstàncies personals que poguessin afectar a la seva responsabilitat criminal.

No és cap d'aquestes circumstàncies el que em fa estar absolutament en contra.

És, al contrari, una qüestió de principi.

La pena de mort no és de cap de les maneres una realització de la justícia. La pena de mort és venjança anti jurídica la reculli la legislació que la reculli. La pena de mort va contra la convivència i contra els Drets Humans, el primer dels quals és el dret a la vida.

La freda violència de l'Estat que elimina la vida d'un ciutadà és quelcom que no admeto i que espero no admetre mai.

Per això estic en contra de la pena de mort, d'aquesta execució i de qualsevol altra.

No cal oblidar, però, les circumstàncies que són que la República Popular Xinesa aplica la pena de mort per a uns 68 delictes diferents, que segons dades oficials ha executat aquest any unes 1.700 persones, tot i que algunes organitzacions de Drets Humans consideren que la xifra real pot arribar a 6.000.

Aquestes circumstàncies ens han de portar, em sembla, a lluitar contra la pena de mort en aquells paisos que, com la Xina, l'apliquen amb tanta abundància.

No ens podem resignar, no ens resignem.

Etiquetas: , , , , , ,

0 Comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home