Fracàs del PP

El PP ha obtingut un rotund fracàs en la seva campanya contra Catalunya, contra la unitat civil del poble i a favor de la divisió d'Espanya.

El Tribunal Constitucional ha dictat una sentència - que encara no hem pogut llegir en la seva literalitat i quins fonaments trigaran encara en ser públics - que estableix ben clarament la constitucionalitat de l'immensa majoria del contingut de l'Estatut acordat pel Parlament de Catalunya amb les Corts Generals i refrendat pel poble de Catalunya.

Es manté el reconeixement del fet històric de la declaració de Catalunya com a nació per part del Parlament de Catalunya, i els articles en què hi ha obstacle constitucional ho és per raons de tècnica legislativa o en qüestions molt més de paraules que de fons.

Així tot el referent al Consell Superior de Justícia de Catalunya quedarà reservat a una Llei orgànica, el mateix passa amb la qüestió de l'esforç fiscal de totes les comunitat autònomes, que ja fixa la LOFCA, i només queden, sembla, les qüestions de denominació del caràcter exclusiu de les competències de la Sindicatura de Greuges i del caràcter preferent, a més de normal, de l'ús del català per les administracions públiques.

Ben migrats els resultats dels atacs més ferotges fets mai contra Catalunya, com han estat els del PP al voltant de l'Estatut, vigent i constitucional, de 2006.

No em puc estar de dir que hauria calgut, hauria estat molt millor, més adequat i fins i tot més constitucional que la sentència que s'ha votat avui ho hagués estat fa més de tres anys. Ens hauriem estalviat friccions i retrocessos notables en la concepció clara de l'Espanya plural, plurinacional, i en la comoditat de la convivència de tots els ciutadans amb independència de la seva llengua i la seva condició política.

Malgrat això, el nostre Estatut ha servit de model per a tots els estatuts de la segona generació, i les fórmules plenament constitucionals que s'hi troben han estat adoptades, i fan el seu camí plenament normal, a moltes altres comunitats.

Ara ens queda la feina, feixuga però indefugible, d'apedaçar els estrips polítics causats pel recurs contra el nostre Estatut i de refer la destrossa institucional causada pel capteniment durant tot aquest temps del propi Tribunal Constitucional.