Fa tot just un mes vaig acomplir a Roma el ritual de sempre que viatjo a un lloc on puc trobar llibres en alguna llengua que sigui capaç de llegir, és a dir entrar en una llibreria i posar-me com a límit el volum que em queda per ocupar a la maleta i a la bossa de mà permesa als avions.En aquesta ocasió vaig comprar quatre llibres ben comptats, tots ells publicats de fresc, entre octubre i novembre, i que acabo de llegir malgrat les interrupcions provocades per haver d'atendre a la feina.
El primer va ser "Il cimitero di Praga", d'Umberto Eco, de gran promoció editorial arreu. Crec que en podeu prescindir perfectament, no perdreu res no llegint-lo i, en canvi, guanyareu moltes hores de la vostra vida.
El segon és "Il sorriso di Angelica", d'Andrea Camilleri. M'ha semblat l'enèssima repetició d'una fòrmula - la del comissari Montalbano - que em sona a plenament esgotada. Malgrat això té l'interés, per als qui som curiosos en qüestions de llengües, de que el progressiu avenç de l'espai ocupat pel dialecte sicilià arriba en aquesta ocasió a l'hegemonia total, deixant l'italià arraconat a algun escadusser diàleg entre, o amb, personatges forans.
El tercer és "Viaggi e altri viaggi", d'Antonio Tabucchi. Aquest autor segueix sense defraudar-me, i això que em sembla que he llegit la majoria de la seva producció, no tota al mateix nivell. En aquesta ocasió la passió compartida pels viatges, pel fet de viatjar i per la reflexió sobre les modificacions que el viatge produeix en nosaltres, ha fet que la lectura m'hagi resultat molt i molt interessant.
El quart, però, és la gran descoberta. Es tracta de "La manomissione delle parole", de Gianrico Carofiglio. No que l'autor sigui nou per a mi, car n'he llegit totes les novel·les de la seva sèrie negra, algunes d'altres d'altra temàtica i algun assaig sobre temes de pràctica jurídica molt apreciables.
Aquest llibre, però, el considero completament imprescindible, i us el recomano amb una profunda convicció.
Es tracta d'una sèrie de reflexions sobre el llenguatge i el seu ús pel poder, de com el llenguatge fa la cosa, de com la societat és modelada pel llenguatge que s'imposa, de com les possibilitats de la política queden delimitades pel llenguatge, i de molts altres aspectes.
Cal reconèixer que és clarament tributari del Kemplerer de la "Lingua Tertii Imperii", però no em sembla que això li tregui cap mèrit, i cal dir també que és una reflexió a l'italiana en el millor sentit de la paraula, és a dir que ocupa una cosa així como una desena part de les pàgines del fonamental llibre de Kemplerer.
No us en vull parlar més per no ser massa llarg, però feu-me cas, busqueu-lo i llegiu-lo. Encara que no us passi com a mi, que he descobert que Carofiglio posseix molts dels llibres que jo també tinc i que fins i tot coïncidim en molts dels que hem llegit, estic segur de que us agradarà el llibre, i que us obrirà perspectives i camps de reflexió, que és per al que serveixen els bons llibres.
Per si de cas no em feu cas, ja us aviso des d'ara que tinc el propòsit de dedicar algunes de les cites que poso en aquest blog a fragments de la manumissió de les paraules, i ja ho sabeu, qui avisa no és traïdor!
Etiquetas: crònica, democràcia, Itàlia, literatura, llibres, política, vida
El desig que vaig formular ara fa un any de que entre tots fèssim "un 2010 molt, molt millor del que ens temem" es va quedar en això, en desig.
