Dissabte roig

Avui, la gent del Partit dels Socialistes de Catalunya organitzem un Dissabte roig, en que tindrem més de 300 punts d'informació als carrers i places de tota Catalunya, amb la participació prop de 3.000 companys i companyes, per a explicar als ciutadans el contingut i el significat polític dels pactes sobre finançament autonòmic.

L'ocasió històrica que aquests pactes representen per al desenvolupament federalitzant del nostre Estat de les Autonomies no es podia desaprofitar, calia fer un esforç de pedagogia política que ha estat sempre la nostra línia d'actuació, per aconseguir des de la proximitat, que els catalans i les catalanes tinguessin informació adequada sobre el gran èxit obtingut amb el finançament.

Els socialistes de l'Eixample tornem avui, una vegada més, a ser als carrers dels nostres barris, amb vuit punts d'informació simultanis.

Al carrer ens trobarem, doncs, com tantes altres vegades!

Així va anar a Gaza

Ho explica amb prou detall l'ONG israeliana Breaking the Silence, en la seva pàgina a la xarxa, i se n'ha fet ressó la premsa internacional, sense distinció d'orientacions ideològiques. A casa nostra ho hem pogut llegir, per exemple a ABC i a El País. No es pot dir, encara que ja ho diu el Tsahal (exèrcit israelià) i ho diran les autoritats israelianes de manera insistent, que es tracti d'un muntatge d'antisemites arabitzants i totalitaris.

Les instruccions rebudes pels soldats israelians abans de començar els atacs contra Gaza, que s'iniciaren el 27 de desembre de l'any passat, són plenament i clara contraris al Dret Internacional de guerra, i específicament a les Convencions de Ginebra.


Se'ls indicà que havien d'atacar i destruir sense distingir entre combatents i població civil, que no hi havia innocents car cap habitant de la Franja de Gaza ho era, i que calia destruir la major part possible de la zona assignada a cada unitat, també es va explicar com s'havien d'usar els palestins com a "escuts humans".


Recordem que en 22 dies van morir 1.400 palestins, mentre les baixes israelianes varen ser de 3 civils i 10 soldats, dels quals 4 per "foc amic". Es van destruir unes 50.000 cases, 200 escoles i gairebé un miler de fàbriques, segons dades de l'ONU, que també va veure com s'atacaven els seus locals, magatzems i escoles.


El món, la comunitat internacional, no pot oblidar això perquè només sobre la veritat es pot construir un futur de pau.

Tot buscant la melangia

L'activitat del Grup Parlamentari del PP a la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats que s'ha reunit avui només es pot definir com de busca permanent, conscient i gairebé desesperada de la melangia que, segons la coneguda dita, és la conseqüència inevitable dels esforços inútils.

Podriem resumir els esforços realitzats en els intents de fer comparèixer a la Ministra de Defensa per una qüestió tan superada com la del CNI, també en l'intent d'erosió del Vicepresident Chaves, amb l'insistència en una fantasmagòrica i irreal qüestió de suposat tracte fe favor a una empresa en que treballava la seva filla mentre ell era President d'Andalusia.

Hi hem d'afegir, sens dubte, el desesperat intent de revisar a les Corts Generals la Llei d'Educació aprovada per majoria aclaparadora al Parlament de Catalunya, amb un menyspreu total a les competències del Parlament en aquesta matèria.

La melangia suposo que els envairà després de les votacions en la Diputació que els han deixat, excepte en aquells casos en què els socialistes hem votat a favor, en la minoria gairebé sempre solitària que s'han buscat i que mereixen del tot.

220 anys, i sembla ahir!

Avui, 14 de juliol, fa 220 anys de la presa de la Bastilla, fet que ens hem posat d'acord en acceptar com a començament de la Revolució Francesa.

El lema revolucionari de "Liberté, Égalité, Fraternité" és un crit alliberador que ha il.luminat tot el temps transcorregut des d'aleshores, i que manté la seva vigència de manera indiscutible.

Celebrem avui, a més de commemorar-ho, el 220è aniversari de la revolució que més profundament i permanent ha marcat la nostra societat.

Els valors revolucionaris, els valors republicans, joves i que semblen ben bé d'ahir mateix, són els nostres valors.

Un bon acord, una coïssor incurable.

S'ha arribat per fi, i una mica massa tard, a un bon acord, a un magnífic acord sobre finançament autonòmic.

Aquest acord ha estat possible per la tossuderia del Govern de la Generalitat que, tot mantenint la disposició negociadora necessària, ha mostrat una fermesa exemplar en defensa dels interessos de Catalunya, i ho ha estat també per la capacitat i voluntat negociadora del Govern espanyol.

Tot això no era gens fàcil, car no es tractava de fixar una xifra, com alguns pretenen fer veure, sinó de quelcom molt més complicat, com és l'establiment d'un nou sistema de finançament durador en el temps i prou adaptable als canvis de la realitat com per a no tenir que negociar sempiternament.

L'objectiu s'ha aconseguit plenament. El nou sistema respecta plenament l'Estatut de 2006, inicia la seva vigència el 1er. de gener de 2009 i des d'aquest primer any els recursos per càpita de Catalunya seran superiors a la mitjana, fins a un 105,38 %. Per a valorar aquesta dada cal tenir en compte que sempre Catalunya ha aportat per sobre de la mitjana, però que mai, mai en la seva història moderna, ha rebut per sobre de la mitjana, com serà el cas ara.

El sistema, farcit d'elements federals, té a més els mecanismes necessaris per a la seva revisió en relació a les necessitats de Catalunya, augmenta la participació en els impostos estatals i amplia la capacitat normativa fiscal de Catalunya.

Té, a més, els necessaris elements de bilateralitat en el finançament de les competències específiques de la Generalitat que no formen part del model general.

Tot això ha estat ben rebut per la societat catalana, com han expressat els sindicats, les patronals i els partits polítics, amb les excepcions - no gens sorprenents d'altra banda - de CiU i el PP, que potser enyoren els moments en què es podia pactar una xifra qualsevol en un hotel cèntric, al crit de "Peix al cove!", sistema que ens ha portat a les dificultats que ara superem amb l'acord de finançament.

Sembla que ni un bon acord, un magnífic acord, pot curar la coïssor que produeix en alguns el fet d'estar a l'oposició.

Ho lamento pels qui es graten, i ho celebro per Catalunya.

(article publicat a e-noticies)

La Casa del Poble seguirà sent-ho!

Aquest cop sense víctimes, però amb danys materials, la violència d'ETA s'ha dirigit a la Casa del Poble de Durango (Biscaia), amb una bomba que l'ha malmès.

Això, tingueu-ho per ben segur, no farà canviar la política del Partit Socialista d'Euskadi - Euzkadiko Ezkerra, que seguirà estant, com sempre, al servei del poble basc i de la democràcia, contra els agressors, contra els assassins, contra els qui somnien en una Euskadi sotmesa a la seva dictadura, en un món en que la democràcia no hi té cap lloc.

Demostrem la solidaritat de tots els demòcrates amb els companys socialistes bascos de la millor manera possible, seguint fent la política de concòrdia, pau i llibertat que s'està fent a Euskadi.

La Casa del Poble seguirà sent del poble!

La calor torna irritable el personal

La calor torna irritable el personal. Aquesta és una constatació que podem renovar cada estiu, al menys a la vora de la Mediterrània.

Aquests dies estem tenint temperatures força elevades, que fan que les persones saltin ràpidament, tot responent al menor estímul. Això és veritat en la vida ordinària, civil, i ho és també en la vida política.

Veiem com alguns, amb una incidència estadística significativament elevada entre la gent de Convergència, manifesten aquesta irritabilitat amb excessos verbals de desfogament, que en una altra època de l'any ens podríem prendre seriosament pel que tenen de desaforats.

Tot això respon només a la calor? Crec honestament que no, que hi ha també d'altres raons de caire diferent, que porten les explicacions cap a mecanismes de compensació de frustracions polítiques, assumides gairebé com a frustracions personals.

Quan algú desitja que tot vagi malament, molt malament, el pitjor possible, i això no passa, la frustració deu ser greu.

Per això la constatació de la feina de govern - canals i dessaladores entre d'altres coses - , unida a la premonició de la proximitat de decisions del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de 2006 que es flairen com globalment favorables al mateix, i afegida al convenciment - públicament negat fins a la nàusea - de que hi haurà un acord ben honorable i adequat de finançament, constitueix un conjunt de circumstàncies que frustren alguns, i els fan irritables, molt irritables.

La calor i la frustració tornen irritable el personal. Esperem per al seu bé i per al del conjunt, que aquesta irritació se'ls passi aviat!

(article publicat a e-noticies)

Mort a Honduras

Dos morts per trets de l'exèrcit que ha disparat amb foc real contra els manifestants que esperaven l'arribada del President Zelaya a l'aeroport de Tegucigalpa.

Com era previsible, els militars hondurenys, després de la retirada de les forces policials, han reprimit els manifestants i han impedit l'aterratge posant obstacles a la pista.

La situació segueix oberta, i cal amb més urgència que mai, que es retorni al funcionament democràtic de les institucions, amb la reposició del President legítim al seu càrrec i el retorn dels militars al compliment dels seus deures constitucionals.

Cal impedir que la situació degeneri en un bany de sang i que es perpetuï la violació dels drets constitucionals dels hondurenys.

Una cita / LXVI

A black cat crossing your path probably signifies that the animal is going somewhere.

Julius Henry Marx, Groucho MARX (1890 -1977)

(Un gat negre que es creua al teu camí probablement significa que l'animal va a algun lloc)

(Un gato negro que se cruza en tu camino probablemente significa que el animal va a alguna parte)

Ciencias exactas

El Roto, maestro, con su maestría habitual nos ilustra un postulado geométrico que parece indiscutible.