18.8.08

Tot s'acaba


S'ha acabat l'estada al centre de França.

Una petita transició a Barcelona, per marxar cap a Madrid, a la reunió del Grup Socialista a la Diputació Permanent, demà, i a la reunió de la Diputació Permanent, passat demà.

Ja en parlarem.

Etiquetas: ,

3 Comentarios:

Anonymous Mercè Roqué dijo...

Si Jordi.
Tot s'acaba.......i tot torna a començar...
Han canviat els ritmes, la manera d'afrontar-los, les maneres i, ......¿es reforcen els valors?

Crec que si. Vaja, si com aconsellava en Bricall només en tenim els mínims imprescindibles...(!).

He anat a parar a la pàgina de bloguers i et veig a tu, el "Tot s'acava" que aquests dies he hagut de fer servir on no hauria d'haver calgut, i al final d'una lectura ràpida, veig LA UTOPIA: UNA VERITAT AVANÇADA.

M'ha fet recordar la teoria de les sincroniesque rebutgen les coincidències. Una tarda d'agost es pot permetre una mica de filosofia tenyida d'esoterisme.

Jo que em creia tant prosaíca -de bon gut em donaràs la raó- resulta que sóc utòpica.
Però qui generosament em dona aquesta categoria fa temps que ha desnonat la causa i no espera la veritat que davant d'ell no avança.
El principi de legalitat és una utopia? I els drets i llibertats contitucionals, ho són? Mantenir el que per uns deu ser una utopia doctrinal d'impossible pràctica ha fet que em questione fins el moll de l'òs si en puc prescindir-ne.
He de dir que no.
Després de molts dubtes de conveniència professional, d'oportunitat laboral, fins i tot de necessitat familiar i econòmica......., he de dir que no.

Vaig iniciar els estudis just encetada la Constitució. L'estudiàvem mentre en Fraga, que fa poc el defensava, demanava l'abolició del titol VIII. Enteniem l'ordenament jurídic des del predicat constitucional amb les eines que ens oferien sabis que depuraven i abstreien l'essencial dels conceptes i generaven una nova realitat. Els textes eren plens de cites: .".según Tomàs y Valiente...." . Cap d'altre m'ha colpit tant.

En aquell moment creia que cap àmbit s'excloia de la nova legaqlitat, de la seguretat jurídica, del orincipi de legalitat.....Vosaltres éreu l'exemple d'impetuós postulat. Les qüestions de constitucionalitat sovintejaven per pura necessitat......

La notícia de la seva mort em va corprendre a primera hora d'un matí laboral mentre preparava en taules de word una versió sintètica del codi penal del 85 pels alumnes d'un cos que just es treballa la glòria.
Et reconec que soc d'erudició ruda, tal vegada els cops de la vida m'han fet crèixer en l'art d'apreciar. En aquell moment però la intuició que encara mantenia "salvatge" em va fer percebre que es perdía molt més que un jurista, una manera d'entendre el dret, la constitucio i la justícia.

Ara he topat de cara. Treballo amb una persona que a igual que vosaltres, la Constitució, els dretws i llibertat no entrava temari. Tampoc l'estatut ni el procediment administratiu comú.
Els 30 anys de la primera i els 16 anys del darrer només l'han afectada en el què en BOE ha publicat en la "seva matèria". Ha controlat les variacions de procediment i ha perfilat les obligacions que l'alliberen d'altres responsabilitats. No hi ha usuaris. Hi ha caps i a ells es deu. Interina irrevocable des de fa més de 20 anys, ocupant plaça per vincle matrimonial i per la gràcia de Deu.

Quan vaig traspassar per primera vegada la porta no ho feia jo. Ho feia la primera persona que, ens els seus decenis d'exercici, ocupava la plaça de manera regular per concurs de trasllat.

Acometent just el que ella mateixa havia disenyat com "la seva escomesa" emprant el dret com eïna d'exclussió d'altres responsabilitats, ha patit un trasvals.
Davant seu hi havia una persona sense aparença però massa oberta en carns i en conceptes. El dret ens marca uns límits, però és bàsicament una eïna....o no?

Estic al juràsic, Jordi. Les desavinences han passat a conflicte i els conflictes ara ja són infraccions, danys i .....ves a saber si ho puc aturar..!?
Veus ara les sincronies amb el teu bloc?
He dit que tot s'acava. No puc més. Em declaro conscientment i responsablement utòpica, esperant i necessitant que sigui una veritat avançada.

Una abraçada a tots.
Per cert, recordo que avui és el seu aniversari. ¿29, ohi? Fes-li de part meva un petonàs molt especial.

Per cert, saps que amb l'edat millores?. Felicita l'afortunada.

Mercè.
Si,la cangur 1979-1983, que es portar el nen a la mani no a la LOAPA aquell 14 de març (eren altres èpoques i no tenia seny).

18/8/08 18:13  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Tot això, Mercè, requeriria una llarga conversa.

Ja ens abellirà, espero.

Fins aviat,

Jordi

18/8/08 23:02  
Anonymous Anónimo dijo...

Jo!
Em pensava que no s'havia publicat!!

Ja veus, com sempre.....!

19/8/08 02:09  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home