21.11.10

10 anys sense Ernest Lluch

Tal dia com avui del 2000, els criminals d'ETA van assassinar el company Ernest Lluch.
No en faré la semblança, ni cap aproximació biogràfica. L'Ernest era i és prou conegut per a no haver de dedicar-nos a això.
Vull només recordar-lo com un company extraodinari, amb algunes de quines actuacions polítiques vaig estar d'acord plenament, i amb algunes d'altres vaig discrepar amb rotunditat, com la que va portar el PSC a la crisi que va explotar al Consell Nacional de Figueres per raó de la seva actitud respecte a les esmenes a la LOAPA.
Més enllà d'aquestes diferències, tots hem d'estar d'acord amb que era un home principalment de diàleg, portat fins a les últimes conseqüències. Que era un home plenament generós en l'ús del seu temps per a la causa comuna de la política, i que ho era també amb els seus coneixements musicals enciclopèdics que estava sempre disposat a compartir amb tothom, i amb les referències de la seva amplíssima cultura.
Quan el van matar jo exercia la docència en un dels intervals de la meva vida parlamentària, i el matí del dilluns em tocava la primera classe, la de les nou del matí. Vaig suspendre la classe en senyal de dol, i ho vaig fer comunicant-ho directament a l'alumnat reunit a l'aula corresponent. En aquella ocasió no vaig poder controlar l'emoció de la pèrdua de l'amic i del company, i vaig ploral davant els estudiants.
Encara avui em costa mantenir controlat el dolor de la seva mort i penso, a més, que és bó que així sigui.
El dolor de la pèrdua ens ha de mantenir permanentment vigilants en la defensa de la democràcia en la que Ernest creia, i a la que servia fins al punt que els enemics de la democràcia li van arrabassar la vida.

Etiquetas: , , , ,

0 Comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home