En Rajoy respira

En Rajoy respira i, com tothom que fa una lectura general de les eleccions autonòmiques gallegues, s'equivoca.

És indiscutiblement certa la victòria del PP per majoria absoluta i la seva conseqüència de passar el Govern gallec altre cop a mans de la dreta diversa i variada que representa el PP en aquella Comunitat.

Cal reconèixer que Feijóo ha jugat més cartes que Touriño i Quintana i que, si hem de jutjar pel resultat, les ha jugat millor que els seus contrincants, i ha obtingut la confiança majoritària dels gallecs, que no han semblat massa entusiastes del govern bipartit sortint de PSdeG i BNG.

També és indiscutiblement cert que aquest resultat electoral permet un alleugeriment de la tensió a l'interior del PP, amb la caldera al màxim admissible de pressió per raó de tots els episodis de corrupció, espionatge i traïció que podem veure cada dia a la premsa.

Tot això permet que en Rajoy respiri i que, si no hi ha noves situacions ara imprevisibles, segueixi al capdavant del PP i fins i tot repeteixi candidatura a les properes eleccions generals del 2012.

Això no fa, però, que el desig i la temptació de traslladar els resultats electorals gallecs de forma automàtica a les eleccions generals tingui res a veure a amb la realitat.

A Galícia s'ha votat en clau gallega - i els socialistes estem obligats a treure les conseqüències que siguin d'una lectura acurada dels moviments dels electors - i les circumstàncies generals de crisi econòmica i de dificultats generalitzades per a enfocar-la no semblen haver tingut una influència decisiva en el comportament electoral, com ho demostra, d'altra banda, el contrast amb els resultats dels socialistes bascos, car a Euskadi també s'ha votat en clau basca.

D'Euskadi ja en parlarem un altre dia, i de les eleccions generals un altre, que primer toquen les europees!

(article publicat a e-noticies)

La memòria necessària

Aquest vespre he estat al Centro Galego de Barcelona, a la Rambla. S'hi presentava un any després d'haver sortit de la mà d'Editorial Galaxia, el llibre "A esforzada conquista da autonomia" de l'amic i diputat Ceferino Díaz, protagonista del complicat i certament esforçat camí que va portar a l'Estatut de Galícia de 1980.

Confesso que en desconeixia l'entrellat, que és apassionant. Costa de comprendre com es va aconseguir modificar totalment quan ja era a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats un projecte d'Estatut ben anti-autonòmic, plantejat per UCD, però aprovat per unanimitat de l'Assemblea de Parlamentaris Gallecs, i com això va ser a impuls dels companys del PSdeG-PSOE, que eren només 7 diputats sobre 35.

Una demostració de la necessitat de la memòria, perquè com ha dit en Raimon Obiols, que presentava el llibre junt amb l'autor, qui domina el passat, domina el present i el futur.

Una demostració també de com la política consisteix en actuar en la correlació de forces de manera que allò que sembla impossible, però és necessari, esdevingui possible.

Jo em poso tot seguit a llegir el llibre, i us recomano que el busqueu i feu el mateix.