La paraula clau és "hub"

Aquell aeroport de Barcelona, o del Prat, que vèiem tan gran abans de les Olimpíades se'ns està quedant petit a marxes forçades. L'atapeïment el pots trobar a totes hores del dia i cada dia de la setmana, i cal dir que els usuaris habituals del Pont Aeri tenim la sort de que la terminal C és, ben segur, la més tranquil.la de les tres existents ara.

Les obres de la Terminal Sud permeten veure com l'edifici comença a assemblar-se als dibuixos repartits una mica arreu de l'aeroport actual. I l'ús futur d'aquesta nova terminal ens té enderiats a tots, i amb tota la raó del món.

Barcelona pateix en la seva vida econòmica, comercial, turística, l'escassetat de vols internacionals directes, aguditzada des que Iberia va decidir rendibilitzar la T-4 de Barajas, fent-hi passar la immensa majoria dels vols que abans anaven directes des de Barcelona, fins i tot molts amb destinació a altres aeroports espanyols. Així ens trobem amb delirants itineraris Barcelona-Madrid-Lisboa, o Barcelona-Madrid-Jerez de la Frontera, per exemple.

Però el que manca de manera esplendorosa són les connexions intercontinentals directes, i aquestes només les podrem tenir si reforcem la feble demanda local amb l'organització d'un autèntic i competitiu "hub" transcontinental, de manera que recollim passatgers d'arreu d'Europa i els traslladem a Amèrica, Àsia i Àfrica.

A aquesta finalitat hauria de dedicar-se sense embuts la nova Terminal Sud. És el model que funciona a Europa, i funciona bé. O és que creieu que Frankfurt, per exemple, té una desbordada demanda de vols a Manila? És evident que no, el que passa és que una eficient organització recull a Frankfurt la gent que necessita viatjar a Filipines, i Frankfurt treu tot el rendiment d'un aeroport eficient, en el què el 45 % dels moviments són de correspondències en sistema "hub".

El de menys és quina companyia o aliança aèria se'n encarrega, encara que alguns li tinguem una justificada tírria a la que més sovint ens maltracta.

(article publicat a e-noticies)