I si calléssim ?

Sempre he dubtat de que els himnes tinguessin alguna utilitat, però sóc respectuós amb l'ordenament constitucional i l'estatutari que estableixen l'existència d'un himne espanyol i d'un himne català.

Es dona l'afortunada circumstància de que l'himne constitucional no té lletra oficial. En efecte, la "Marcha de Granaderos", que té el seu origen en el segle XVIII, és la música de marxa d'un regiment de granaders, i com a tal, té només música.

Ha sobreviscut a més a diversos intents de posar-li lletra, la darrera de les quals alguns tenim la desgràcia de recordar, tot blasmant José María Pemán per aquell atemptat a la poesia i a la convivència ciutadana.

Personalment, jo aposto per escoltar els himnes, quan toqui que sonin, estant ben calladet, no només per la meva absoluta incapacitat d'entonar una sola nota, sinó perquè crec que és el millor que podem fer.

Si de cas es persisteix en la idea, que trobo del tot errònia, de posar-hi lletra, suggereixo que sigui de l'estil de la que va posar Agustín Garcia Calvo a l'himne de la Comunitat Autònoma de Madrid, publicada al Diari Oficial de la Comunitat de Madrid, número 165, de 24 de desembre de 1983, i que no ha estat mai cantada en públic, que jo sàpiga, pels motius que descobrireu si cliqueu aquí per llegir-la sencera.

Per a aquells que els hi faci mandra fer un clic, en transcric un petit tros prou representatiu:
"Y en medio del medio,
Capital de la esencia y potencia,
garajes, museos,
estadios, semáforos, bancos,
y vivan los muertos:
¡Madrid, Metrópoli, ideal
del Dios del Progreso!"