Tot l'enyor d'en Duran

Aquells que m'hagin llegit algun cop saben la meva profunda discrepància política i ideològica amb en Duran Lleida. No compartim en quasi res la visió del món, encara que ho fem en el que és fonamental, és a dir, la concepció democràtica de la política.

No cal dir, però, que desitjo de tot cor el restabliment ràpid i complet de la seva salut, i la seva tornada la l'escena de la campanya electoral.

En Duran no té suplents a l'altura mínima necessària per al càrrec.

Ho podem veure aquests dies amb les manifestacions d'en Mas que reitera la seva voluntat de mirar d'aconseguir com sigui, però sempre a Madrid, el que no va obtenir al Parlament de Catalunya en l'elecció del President de la Generalitat. Aquesta actitud plenament sucursalista no s'adiu de cap manera amb el tarannà del titular Duran, que té clar quins són els camps i àmbits corresponents a cada decisió.

Si no és que en Mas sigui sucursalista, és que és més voluble que un penell en dia de ventada encreuada. Quan li dona per reclamar que governi la llista més votada en les eleccions catalanes està desautoritzant el contingut de l'Estatut vigent, que va aprovar amb els seus vots a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, i que va recomanar votar a favor en el referèndum posterior, car l'Estatut estableix amb tota claredat un sistema parlamentari d'elecció del President de la Generalitat, que ara es veu que no li sembla bé. Això en Duran mai no ho faria.

I que direm de la finor democràtica d'en Felip Puig, que aprova explícitament l'energumen que en un acte de CiU al Baix Llobregat titlla de feixista el Molt Honorable President de la Generalitat. Això, un demòcrata com en Duran tampoc no ho faria mai.

Què voleu? Tot això em fa sentir un infinit enyor d'en Duran!

(article publicat a e-noticies)