Gent optimista

Ahir diumenge al matí, malgrat el cel ennuvolat i la garbinada carregada de fresca humitat, els socialistes de l'Eixample vam tornar a sortir al carrer per a parlar de política amb els nostres veïns.

Ens vam trobar amb els companys de Ciutat Vella i de Sant Martí en l'indret en que es troben també els territoris de les nostres tres agrupacions, sota l'Arc de Triomf, erigit per a senyalar l'entrada de l'Exposició Universal de 1888.

Es tractava d'un acte públic amb el format que va començar ja fa algun temps l'Agrupació de l'Eixample i que en diem "Speakers' Corner", és a dir, parlar directament a la gent, sobre una petita tarima, amb un micròfon i un parell d'altaveus.

Us asseguro que la proximitat física, l'absència de cap tipus de barrera, és quelcom que millora molt la comunicació i que la fa d'una gran eficàcia. Jo confesso, a més, que és un format que m'agrada molt perquè respon a la meva idea de la política i de per a què i per a qui la fem.

Gent optimista de les tres agrupacions - el regidor de Barcelona Paco Narváez, i els candidats a diputats Isabel López, Daniel Fernández i jo mateix - vam ocupar la tarimeta i vam mirar d'explicar a la munió de gent que ens va escoltar quines eren les raons del nostre optimisme, és a dir del nostre socialisme.