Ara fa vint-i-cinc anys
Diumenge 28 d'octubre fa vint-i-cinc anys de les eleccions de 1982 que varen capgirar la política d'aquest país.
Els ciutadans varen decidir - varem decidir, hauria de dir, perquè jo vaig votar - que volíem el canvi, que volíem que s'obrissin les possibilitats immenses de la nostra democràcia, que es portessin a terme les polítiques de modernització absolutament imprescindibles.
El resultat varen ser 202 diputats que permeteren al govern socialista donar un impuls al país com no s'havia vist mai abans, obrint un període de transformacions que realment va canviar de cap a peus l'entorn econòmic, físic i social del país.
La famosa frase atribuïda a Alfonso Guerra de "a este país no lo va a conocer ni su madre" es va fer realitat molt mes enllà del que podíem suposar en aquell moment.
Ara, amb un nou govern socialista, vint-i-cinc anys després, s'obren enormes possibilitats d'ampliació dels drets dels ciutadans i d'avenç cap a la justícia social, encara mes enllà del que s'ha fet en la legislatura que s'acaba, en què s'han impulsat transformacions de les relacions socials d'un abast que encara no podem avaluar del tot.
Mentre recordem el passat, treballem per a aconseguir que el futur sigui encara millor.
Enviado por Jordi Pedret a las 23:07
2 Comentarios:
Una imatge realment impactant, el vermell tenyeix pràcticament la totalitat de les províncies espanyoles. Mai havia tingut l'oportunitat de visualitzar d'una manera tan nítida i clara la victoria socialista de 1982 com la que apareix en aquest mapa.
He de reconèixer que fa 25 anys encara no havia arribat al món, així que em vaig formant una idea a través de diverses i extenses lectures però també gràcies a les opinions d'aquelles persones que van viure en primera persona la gran victòria socialista.
Una abraçada!
Laia
Quant de temps sense rebre la teva visita! M'alegro de saber de tu.
He de reconèixer que fa 25 anys jo ja hi era des d'en feia uns quants.
Si vols un record personal d'aquella nit esplendorosa et diré que el que tinc més clavat és l'esforç que vam haver de fer per ser disciplinats amb les instruccions de no exagerar les manifestacions d'alegria, i com ens vam comportar, tot limitant-nos a una presència ben satisfeta, però discreta al Portal de l'Àngel, de Barcelona,en el meu cas en acabar les feines de responsable de dia electoral de la meva Federació. Allí vaig rebre la felicitació ben sincera d'un company del PSUC que, malgrat l'ensulsiada de la seva opció, va venir a celebrar el triomf de l'esquerra. Eren, ben segur, altres temps.
Una abraçada,
Jordi
Publicar un comentario
<< Home