Maha Al-Hadeethi
Ahir al vespre Maha Al-Hadeethi rebia el 24è Premi Internacional Alfons Comín al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Ben segur que pocs coneixíem abans d'ahir aquesta professora universitària, cofundadora del Congrés Fundacional Iraquí, ni sabíem gaires coses de la seva feina de defensa dels drets humans i la seva lluita unitària contra l'ocupació i per un Iraq laic i democràtic.
La seva intervenció d'agraïment del guardó va resultar del més alt interès, però en vull destacar només una frase, que recullo de la traducció simultània al català de l'intervenció en llengüa àrab, i que em sembla que és inspiradora.
Va dir així: "Els prego que usin la llibertat, la seva llibertat, per a lluitar per la nostra llibertat."
Etiquetas: Drets Humans, Irak, política, solidaritat
Enviado por Jordi Pedret a las 10:20
4 Comentarios:
Hola Jordi,
M'agraden els teus posts i m'atreveixo a fer-te una proposta: a veure si finalment parles de Renfe, Rodalies i Margarita ÁLvarez.
És fàcil és opinar de tot el món i la causa àrab.......i passar per puntetes sobre el terrabastall actual a Catalunya.
Crec que són necessàries reflexions polítiques al respecte. Si no, que no us estranyin les respostes ciutadanes que s'aproximen. Ara és el moment.
Si no et fas preguntes acabaràs vivint en base a les respostes d'altres.
Què els hi explicaràs als teus nets quan et preguntin sobre aquests temps? Què no vas parlar per por a mullar-te?
Ànims i endavant.
Laia
La verdad es que es una gran frase, pero creo que hoy en día y tal como veo las cosas, Irak ya no le importa a nadie excepto a las compañías petroleras... les metimos (metieron) en un embolao y ahora tengo la sensación que les dejaran que se apañen solos.
Un abrazo Jordi
Benvolguda Laia,
faig una excepció amb tú, siguis qui siguis, car tinc per norma no publicar els comentaris que arriben com anònims.
Una altra de les normes que miro de seguir en el bloc és la de escriure només sobre aquelles coses respecte a les que considero que puc aportar quelcom. Em sembla que sobre les rodalies n'ha escrit tothom i poca cosa nova hi puc dir. A part d'això em considero autònom per a decidir sobre què escric, i per aquesta raó trio normalment escriure sobre temes que d'altres no toquen, i que no són especialment còmodes.
No defugiré, però, el teu repte, i et diré que considero que les obres han estat mal gestionades, en un marc que s'apropa al col.lapse de les infraestructures ferroviàries a les rodalies de Barcelona, i que té la seva causa directa en el dèficit d'inversions que ve de lluny. En aquest sentit sembla que alguns encara no s'han adonat de quina és l'autèntica i objectiva situació a Barcelona. Espero que no triguin massa a veure-hi el clar que convé.
Em sembla que la prioritat absoluta és el restabliment d'un servei de Rodalies que s'aproximi a la normalitat, i si cal aturar la construcció de les vies de l'AVE, doncs s'aturen fins que el projecte constructiu sigui prou sólid. En aquesta direcció no em sembla cap bestiesa la possibilitat d'una estació terminal provisional al Prat de Llobregat, ben prop de Barcelona i de l'aeroport.
Si vols que digui alguna cosa més, et diré que fixar una data per a l'arribada de l'AVE a Sants va ser un error, com vaig pensar des del primer moment, i com em sembla que els fets han confirmat.
Et diré ben sincerament, Laia, que espero que els meus nets, quan vinguin i si venen, no s'encaparrin en quin va ser l'estat temporal d'una infraestructura ferroviària determinada a començaments del segle XXI. Intueixo que tindran altres cabòries, i espero que pensin sobre tot en el futur.
Rep una cordial salutació,
Jordi Pedret
P.S.: Ah, el nom de la Ministra de Foment és Magdalena, no Margarita. Vale.
Carlos:
Gracias por tu comentario.
Lo cierto es que a mí la frase me impresionó, porque creo que apela directamente a nuestra responsabilidad.
No podemos dejar de usar la libertad que tenemos para defender la libertad de los que no la tienen.
No soy tan pesimista como tú respecto a la atención pública sobre Irak, que se mantiene sobre todo donde más necesario es, es decir entre el pueblo norteamericano, que está cuestionando con fuerza la política de su administración.
Un abrazo,
Publicar un comentario
<< Home