1.4.09

Trist aniversari


Avui fa setanta anys que les forces dels militars facciosos i dels milicians falangistes i tradicionalistes, ajudades per les tropes corporatives portugueses, les feixistes italianes, les nazis alemanyes, i la política de no intervenció de les democràcies, aconseguien la victòria militar contra l'Exèrcit Popular de la legítima República Espanyola.

Acabava així una cruel guerra començada pels insurrectes contra la República, encara que hi hagués intents de perllongar-la a través de les accions de maquis.

La violència bèl.lica desfermada, i la repressió sangonosa i organitzada de la reraguarda facciosa i la cruel exercida per alguns elements de la reraguarda republicana, es veien substituïdes per la violència metòdica de la repressió política estesa per tot el territori i dirigida a tothom que no s'adherís al règim dictatorial franquista.

S'iniciava una llarga, llarguíssima dictadura, que va empresonar, convertir en treballadors forçats, destituir dels seus càrrecs, despatxar de les seves feines i afusellar als defensors de la República, a les seves famílies i amics.

La mort, la repressió, l'exili forçat per raons polítiques o econòmiques van configurar la nova Espanya que proclamaren els insurrectes victoriosos.

El primer d'abril no és el final de res, és el començament d'una llarga condemna contra el poble, basada en la força de les armes i gens, gens ni mica, en la raó.

Recordem-ho, car no tenim res, ben res, a celebrar.

Etiquetas: , , ,

0 Comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home