La fina pell del califa

Això era i no era, fa molt de temps, en un país tant llunyà que gairebé ni surt als mapes, un califa que havia passat molt temps - pràcticament des de nen - volent ser-ho, i que per fi ho va aconseguir després de molt bregar com a aprenent de shariff, i de barallar-se amb els seus oncles, i de fer-los la traveta i alguna altra entremaliadura d'aquesta mena.

Aquest califa volia que tothom l'estimés, i li digués coses boniques, i estigués d'acord amb ell, i quan això no passava s'emmurriava fins al punt de perdre les exquisides i polides formes de tracte que eren l'orgull del país. La gent va quedar horroritzada quan un dia, en una fira que es feia a la capital del país, un pagès no va estar d'acord amb el califa i aquest li va dir: "Fot el camp, pobre imbècil!"

El país, encara que llunyà i gairebé fora dels mapes, era famós per la sàtira que sabien fer els seus habitants, i tenia fins i tot un dita que afirmava que es podia morir de ridícul.

Així doncs, uns habitants del país llunyà van decidir fer una mica de xerinola amb el califa i una joveneta que també volia ser califa, però que li va sortir malament, i es van empescar de treure un llibre amb instruccions per a fer vudú contra el califa regnant i contra la califa frustrada, amb una nina de pega per a poder-hi clavar les agulles de rigor.

La califa frustrada s'ho va empassar i no va dir res, però el califa regnant, que tenia la pell molt fina, s'ho va prendre molt malament, i va enviar els qui havien fet el llibre i la nina davant els cadís, per a que els obliguessin a deixar de vendre coses tan dolentotes.

Va passar, però, que els cadís se sabien les lleis i no tenien por del califa i li van dir que de cap manera no podien fer el que els demanava, i el califa va fer el ridícul.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

P.S.: Si voleu podeu trobar a Le Monde un article que explica una cosa que ha passat a França amb el President Sarkozy, i que, naturalment, no té res a veure amb el conte que us he explicat.