Visca l'Enciclopèdia Soviètica!
Sembla, pel que llegeixo, que el mètode no s'ha esgotat i té admiradors actius a casa nostra.
Expliquem-nos: en l'homenatge a Lluís Maria Xirinacs que es va organitzar al Palau de la Música es va incloure una representació teatral de la més que famosa manifestació del primer de febrer de 1976 a Barcelona, que es va repetir el següent diumenge 8 de febrer.
Aquesta representació va intentar comunicar a les noves generacions que la manifestació a favor de l'amnistia, convocada per l'Assemblea de Catalunya, va ser una manifestació independentista, posant-hi crits a favor de la mateixa i fent dir eslògans que no van ser coneguts fins bastants mesos després.
Al costat d'això, els petits detalls com la presència de Xirinacs en un lloc concret, són menudalla.
Reconec que no puc dir si efectivament en Xirinacs era o no al costat d'en Ferran Garcia Faria en la famosa foto del dia, perquè no vaig aconseguir arribar al lloc.
Vaig caure a terra al Passeig de Sant Joan cantonada amb Consell de Cent, i vaig ser apallissat allà mateix, junt amb d'altres companys, raó per la que quan es va fer a foto jo coixejava per l'Eixample mirant de reincorporar-me als grups que mantenien els salts, el que vaig poder fer en més d'una ocasió, malgrat la coixesa provocada per l'eficàcia de les porres policials, que tampoc no em va impedir - malgrat la seva persistència durant setmanes - tornar-me a manifestar el dia 8.
Per això puc dir que en cap moment vaig sentir, en cap de les dues manifestacions, cap crit independentista, que la manifestació responia a una convocatòria de l'Assemblea de Catalunya, que tenia com a lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia", i que afegia en els cartrons que venia a tall de carnet solidari, un quart lema de contingut prou clar: "Solidaritat amb els altres pobles d'Espanya".
Als organitzadors d'homenatges els podrà agradar o no la realitat històrica, però el que no poden fer és canviar-la, manipulant-la per mirar de manipular a la gent.
Per a defensar els punts de vista independentistes no s'hi val a reeditar l'Enciclopèdia Soviètica. Això no!
(article publicat a e-noticies)
N.B.: Avui he vist que en Manel Mas havia escrit sobre el mateix tema al seu blog dissabte 18. No ho havia vist perquè era a la recerca de la tardor, sense cap connexió amb la xarxa. Així doncs, creieu que malgrat la coïncidència de tema es tracta de sintonia política i memòria de la realitat, i no de plagi.
Etiquetas: crònica, història, memòria històrica, política
0 Comentarios:
Publicar un comentario
<< Home