Emperador nou

Dimarts de la setmana vinent, els ciutadans nord-americans prèviament inscrits com a votants, iniciaran el procediment formal que porta a la designació del nou President dels Estats Units d'Amèrica.

El vot popular es tradueix en els vots electorals de cada Estat de la Unió, que en la actualitat determinen de manera automàtica l'elecció, caigut en desús el debat i la possibilitat de canvi de vot per part dels grans electors. Donat el complicat sistema vigent és perfectament possible que el guanyador en vots populars no ho sigui en vots electorals, per això veiem que els candidats es concentren en determinats Estats que per la proximitat entre les dues candidatures poden decidir el resultat global amb un grapat de vots.


Per això també resulten tan complicades les previsions, car cal fer-les sobre grups prou reduïts de votants, quina conducta no sempre s'adiu amb el que expressen a les enquestes, per més que aquestes es corregeixin amb les experiències acumulades. L'anomenat "efecte Bradley" és un bon exemple d'aquestes dificultats.


Res no està doncs decidit encara, malgrat que les enquestes són clarament favorables a Barack Obama, raó per la qual les desacredita John McCain.


El dimarts següent al primer dilluns del mes de novembre, en la fórmula usada per la Constitució dels EE.UU., sabrem qui estarà al capdavant del modern imperi americà.


El que no sabrem encara és quin imperi governarà. Sabem només que no serà el mateix que va governar George W. Bush, perquè ni l'imperi, ni el Món seran els mateixos a conseqüència de la crisi econòmica.


Veiem venir, això sí, un futur més multipolar en l'economia i en la política, amb potències emergents que hauran emergit ja en acabar la crisi. Veiem un Món en el que les actuacions unilaterals seran inadmissibles i ineficaces.


Un Món en el que la política serà més necessària que mai, també per a l'emperador nou.

(article publicat a e-noticies)