Acre com a símptoma

Acre és una ciutat mediterrània, enclavada en l'actual Estat d'Israel, amb població diversa des de sempre, composta bàsicament per jueus i àrabs, com son denominats per les autoritats israelianes per tal de no reconèixer la seva especificitat palestina.

S'hi practiquen - amb graus diferents d'intensitat - diverses religions, i ha estat citada tradicionalment com a demostració de la possibilitat de convivència cultural, ètnica i religiosa dins d'Israel.

Quelcom va passar, però, la nit del Yom Kippur d'enguany, que va escaure's el 9 d'octubre, quan un palestí habitant d'Acre va circular en el seu cotxe per un barri de població mixta. Alguns jueus de religiositat extrema, arribats de poc a la ciutat procedents de la franja de Gaza, van considerar-se ofesos per aquest incident, i van apedregar el vehicle, que va sofrir danys de consideració. Ràpidament va circular per la població la brama que el palestí havia mort, i van començar avalots nocturns que van enfrontar amb prou violència ciutadans israelians amb ciutadans israelians, dividits per l'ètnia i la religió.

Els avalots es van reproduir durant nits i nits, amb el resultat de cotxes cremats, cases incendiades, botigues saquejades i palestins fugint de la seva ciutat. Tot això producte d'una lluita entre civils que havien viscut abans amb unes relaciones de veïnatge més o menys tenses, però pel cap baix suportables.

Aquells dies em trobava a Jordània, per assistir a reunions de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània, i puc donar fe de la preocupació amb que es seguien els fets per la premsa i els parlamentaris àrabs.

Ara els avalots semblen haver acabat, però Acre s'ha constituït en un símptoma de les malalties que afecten la societat israeliana, de divisió social per raons ètniques i religioses, amb conseqüències econòmiques, socials i polítiques greus, de les que no tinc la possibilitat de parlar en aquest lloc, però que afecten a la distribució de la renda, dels serveis, de la sanitat, del treball, a les possibilitats reals de participació política, a l'estructuració de la societat civil en general.

Cap d'aquestes situacions és bona per a la convivència, i una societat israeliana dividida com ho està és un mal element en el complicat camí cap a una pau justa i duradora a la regió.

La notícia que publicava ahir el diari israelià Haaretz sobre la detenció de nou jueus per atacs comesos a Tel Aviv i Jerusalem contra ciutadans d'ètnia palestina no fa més que confirmar els motius de la meva preocupació.