12.12.07

Un greu error



Quan ja han passat dos dies des de la votació del Senat vetant la secció 27 dels Pressupostos Generals de l'Estat, corresponent al Ministeri de l'Habitatge, ha arribat potser el moment de parlar-ne amb una mica de calma.

La proesa del senador Pere Macías, de CiU, fent que el PP guanyés la votació contra el projecte de Pressupostos té unes conseqüències que van molt més enllà del simple error parlamentari, d'un moment d'escalfament pre-electoral, per a convertir-se en un greu error polític.

El que ha aconseguit CiU ha estat bloquejar la discussió dels pressupostos al Senat i posar el Congrés dels Diputats davant l'alternativa de confirmar el text pressupostari ja aprovat per la Cambra Baixa o bé retornar el projecte al Govern, sense cap possibilitat reglamentària d'incorporar-hi cap esmena. És a dir, el que ja hi havia el mes de novembre o bé res de res, o sigui pròrroga pressupostària.

A part de deixar al Senat al marge de les feines pressupostàries per donar tot el protagonisme al Congrés, això suposa que decauen, que no es poden discutir, que és com si no haguessin existit mai, totes les esmenes pactades per a ser aprovades al Senat, moltes d'elles referides a inversions a Catalunya i algunes que tenien el seu origen en propostes de la mateixa CiU.

Així desapareixen, gràcies al vot conjunt de CiU i PP, les previsions d'inversions estatals a barris de Barcelona, a barris de Vic, la construcció del Teatre de Vic, la rehabilitació del monestir de Vallbona de les Monges, la del castell de Figueres, o la variant de la Seu d'Urgell, entre d'altres, com la referida a provisions per a polítiques migratòries.

Sembla un preu excessiu el que CiU farà pagar al poble de Catalunya per un interès partidista d'oposar-se a la possible futura cap de llista socialista per Barcelona, la Ministra de l'Habitatge Carme Chacón.

Ara hem sentit les excuses de mal pagador de Duran Lleida, que pretén que la culpa és dels negociadors socialistes. Simplement, no s'ho creu ningú.

Quan CiU va decidir posar els seus vots al servei del PP havia de saber les conseqüències dels seus actes, propis, voluntaris i unilateralment decidits.

Si ignorava el que el reglament preveu per a aquests casos, la situació és encara més imperdonable, i no hi ha altre sortida, només hi ha dues possibilitats, o CIU va decidir castigar el poble de Catalunya per aventurisme electoralista, o ho ha fet per ignorància.

Ah, en tot aquest espectacle, els senadors d'ERC van regalar els seus vots a la coalició CiU-PP, amb l'agreujant que que aquests vots eren absolutament irrellevants per al resultat de la votació.

Etiquetas: , ,

1 Comentarios:

Blogger Laia Gomis dijo...

No puc entendre com des de CIU es senten orgullosos d'haver propiciat el vet als pressupostos al Senat. Si buscaven un repulsiu de protagonisme a través d'aquesta actuació, no l'han trobat ja que més aviat ells mateixos s'han retratat.

Ara bé, allò que em sembla més hipòcrita és que immediatament després de dur a terme aquesta irresponsabilitat difícil de descriure, no dubtin en omplir-se la boca parlant del seu manifest patriotisme. No deixa de ser curiós que quan arriba el moment de demostrar l'estima que senten vers aquest territori interposin unes estrategies electorals, que sigui dit de passada, sincerament no entenc, davant les inversions de milions d'euros que havien d'arribar a diversos pobles i ciutats de Catalunya.

Una abraçada!

Laia

13/12/07 00:06  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home