Sense of humour

Com milers dels meus conciutadans, alguns dels quals feien notar la seva presència parlant ben fort la llengua pròpia allí on fossin, he passat el pont a Londres.

M'he deixat anar pel pendís de la meva temptació habitual, la de les llibreries, i n'he visitat algunes, fent-hi, fins i tot, alguna compra. Us volia parlar d'algun d'aquests llibres.

A la llibreria del Parlament, vaig comprar, entre d'altres, el darrer llibre de John O'Farrell, quin títol tradueixo aproximativament: "Una extraordinariament imparcial història de Bretanya, o 2.000 anys d'idiotes de classe alta al càrrec.", i una compilació de Iain Dale, amb el títol, també traduït aproximativament de "500 de les més divertides, agres i erudites coses que s'han dit sobre la política."

En un altre indret, vaig comprar un recull de Charlie Croker, amb el títol que més o menys diu: "Perdut en la traducció. Desgràcies en anglès a l'estranger."

Es tracta en tots tres casos d'una aproximació irònica, o almenys farcida de sentit de l'humor, a algunes de les coses que es consideren més sèries: la història pròpia, la llengua pròpia, i la política.

Aquest exercici del sentit de l'humor és patrimoni clar dels qui es senten ben segurs d'ells mateixos.

Voleu dir que una mica de sentit de l'humor en tractar la nostra història, la nostra llengua i la nostra política, no ens anirien d'allò més bé?

Em sembla que hi guanyaríem en seguretat i estima pròpia, ens posaríem menys pedres al fetge, i viuríem millor.

(article publicat a e-noticies)