Netes, transparents, lliures

Així han estat les eleccions palestines del 25 de gener en tot el que depenia de la Comissió Electoral Central, organisme independent de l'Autoritat Nacional Palestina.

Unes eleccions celebrades sota una ocupació militar exercida sense cap tipus de contemplació, i que s'han desenvolupat d'una manera impecable, diria fins i tot que exemplar, amb uns standards perfectament equiparables als dels paisos amb més llarga tradició democràtica i, amb alguns aspectes - l'entusiasme dels votants, l'entrega de les autoritats electorals - que clarament superen la mitjana europea.

La feina desenvolupada per l'administració electoral ha estat minuciosa i la maquinaria ha funcionat sense problemes, amb una puntualitat extraordinària, i d'una manera que ha satisfet tothom, com demostra l'absència d'incidents en la jornada electoral i la inexistència d'impugnacions de cap tipus respecte als resultats proclamats oficialment.

Els observadors internacionals hem tingut tota mena de facilitats, i hem estat rebuts amb una amabilitat i cortesia envejables. Hem obtingut tanta informació prèvia com hem demanat, i en el nostre cas hem mantingut entrevistes amb els responsables electorals dels districtes de Jericó i de Ramal.la, a més de amb una integrant de la pròpia Comissió Electoral Central.

Els parlamentaris espanyols vam exercir d'observadors a vuit llocs diferents: a dues oficines postals del Jerusalem il.legalment annexionat per Israel, a un col.legi d'Abu Dis on es rebia la votació dels habitants de Jerusalem Est, un altre col.legi de la mateixa localitat on votaven els censats allí, a tres col.legis de diferents barris de Ramal.la, i vam participar en l'escrutini a un col.legi d'Al Ram. Vam veure, per tant, mostres de totes les diferents situacions que es podien donar a Jerusalem i Cisjordània.

A tots els llocs sota administració palestina vam trobar un escrupolós respecte de la llei electoral, excepte en el fet de que tothom repartia propaganda electoral a les portes dels col.legis, cosa prohibida per la llei, però que no resultava de cap manera coactiva, i que es produeix legalment a un pais de tan llarga tradició democràtica com pot ser Anglaterra.

El funcionament de les meses electorals, la informació als electors, la garantia del secret del vot, eren absolutament correctes, i no vam detectar cap situació que afectés a la llibertat de vot, àdhuc en el cas que vam presenciar d'una certa extralimitació en l'assistència a una votant analfabeta, en què la persona que l'acompanyava va marcar les paperetes, en lloc de simplement indicar quina casella calia marcar.

Altra cosa era la situació al Jerusalem annexionat per Israel, en què la llibertat de vot es va veure clarament limitada per la negativa a la confecció d'un cens electoral, per la limitació a 6.300 persones de la inscripció per a votar a les oficines de correus - el que obligava a la resta dels palestins de Jerusalem a desplaçar-se a les parts no annexionades per a poder votar -, i per l'absència de condicions de secret de vot, car calia omplir la papereta davant el funcionari de correus israelians que la dipositava a la bústia corresponent. Malgrat això les cues de votants eren impresionants a l'oficina principal, del carrer de Salah Adin. En canvi l'afluència era ben minsa a l'oficina de la Porta de Jaffa, on grups de colons jueus ben joves feien el que podien per molestar els votants, malgrat la presència dels observadors i de la policia israeliana.

En resum, un exemple de comportament democràtic del poble palestí en unes eleccions importantíssimes, quins resultats - dels que ja parlarem - responen sense cap mena de dubte a la voluntat col.lectiva expressada amb una participació elevadíssima del 77 per cent.