44.108.530

Aquesta és, exactament, la xifra de persones que vivim a Espanya segons les dades de l'últim cens.

Aquesta és, realment, una magnífica notícia.

Fa pocs anys, una pessimista visió del nostre futur demogràfic ens feia pensar que disminuïriem el nombre d'habitants per a situar-nos cap als 35 milions, que la població envelliria imparablement, i que tindriem una clara hipoteca sobre el nostre futur col.lectiu.

La realitat ha estat molt més optimista que els pronòstics. Hem crescut en població, hem pujat en l'índex de fecunditat - malgrat que continuem estant molt per sota de la mitja europea - , i es percep una tendència al rejoveniment de la població, trencant una llarga tendència a l'envelliment. La tendència a la variació de la piràmide de població és bona en molts aspectes: fecunditat, proporció de població activa, finançament dels sistemes de previsió, en són només els més notoris.

Bona part d'això ho devem, de forma indiscutible, al fenòmen migratori, que en molt poc temps ha passat de tenir un ròssec negatiu (érem un país d'emigrants), a tenir un ròssec positiu (sóm un país que rep nova població). Estem ara en la mitjana europea de població estrangera, encara que amb la característica diferencial que hi hem arribat molt més ràpid que cap altre país europeu.

El 8,5 % de població no nacional es distribueix, a més, entre població d'origen comunitari europeu - que no és propiament estrangera - i ciutadans de paisos tercers, que aporten una creixent força de treball i de cotitzants a la Seguretat Social.

En resum, estem d'enhorabona.