Sandino

Avui fa exactament 75 anys que el varen assassinar, el 21 de febrer de 1934.

Sandino havia alliberat Nicaragua del jou colonial nord-americà, havia signat la pau i sortia d'un sopar a Palau amb el President constitucional de la República, quan va ser segrestat per membres de la Guàrdia Nacional, creada pels nord-americans i manada per Somoza, que ja volia ser dictador i que sabia que Sandino era l'obstacle real a les seves pretensions.

Augusto César Sandino, General de los hombres libres, havia encapçalat la lluita armada pel rescat de la llibertat i de la dignitat nacional de Nicaragua, i havia derrotat els Estats Units d'Amèrica. 

L'home que havia proclamat que "ni me vendo ni me rindo" i afirmava que "la soberanía del pueblo no se discute, sino que se defiende con las armas en la mano" era radicalment incompatible amb una dictadura, i els assassins ho sabien, per això el van matar.

Del seu llegat en va sorgir el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN), que tantes esperances va despertar amb la seva via emancipatòria, fins que d'error en error va arribar a l'actual "danielismo" de Daniel Ortega, en el que només militen ja tres dels nou Comandants de la Revolució.

El Movimiento Renovador Sandinista (MRS) malda per sostenir les idees de llibertat, progrés i emancipació assumides per Sandino, General de los hombres libres, amb la perspectiva socialista que té ara la seva lluita.