Fantasmes

Sembla que resulta ben difícil desempallegar-se'n.

Tornen, insistentment i tossuda, a presentar-se els vells fantasmes que voldríem oblidar.

Cada cop que les circumstàncies econòmiques són dolentes, que hi ha crisi, es fan ben presents a tota Europa els fantasmes del racisme, la xenofòbia, el populisme.

En tenim massa exemples a molts països que no ens permeten continuar fent veure que no passa res, que es tracta de fets aïllats, o que en realitat no tenen res a veure amb el racisme, com es diu massa sovint.

Des de les cremes dels campaments gitanos d'aquest estiu a Itàlia i la passivitat dels banyistes italians davant l'ofegament d'unes nenes gitanes a la platja, fins als assalts a sinagogues i les profanacions de tombes jueves i islàmiques als cementiris francesos. Des dels clams per a la preferència nacional en l'ocupació a Gran Bretanya fins a les manifestacions de l'alcalde de Roma atribuint a gitanos una violació encara no esclarida.

Les manifestacions ferotges de l'odi al diferent, de l'exclusió, de la separació, ens recorden una història massa terrible, que és la d'Europa.

Cal que combatem els fantasmes, cal que els allunyem, perquè coneixem massa bé les conseqüències de no fer-ho.

(article publicat a e-noticies)