La visió des de l'altre costat

Estic llegint aquests dies la "Historia de Al Andalus", de Ibn Al-Kardabús, en la potser massa literal traducció castellana de Felipe Maíllo Salgado, que si bé conserva el regust de l'original àrab dificulta un xic la lectura seguida.

Aquest és un inconvenient petit comparat amb els atractius de poder tenir accés a una visió des de l'altre costat, procedent d'un historiador que escriu a cavall dels segles XII i XIII de la nostra era, és a dir quan ja ha passat l'època d'esplendor andalusí.

Sorprèn la que gairebé podríem anomenar neutralitat de l'historiador, cosa no tan fàcil de trobar, que no articula una obra propagandística i denigradora de l'enemic, sinó que reconeix les errades i les falles socials que es troben a Al Andalus, i explica les coses bones , i intel.ligents, que ha fet l'enemic cristià.

La visió de l'altre ens fa aprendre sempre coses noves sobre nosaltres, però en aquest cas ens hem de plantejar fins a quin punt es tracta d'una visió de l'altre o més bé d'una visió d'una part de nosaltres que hem ignorat amb pertinàcia.