Jo m'hi oposo

Jo, ciutadà de Barcelona, ciutat víctima dels bombardejos aeris i marítims de les tropes franquistes i els seus aliats feixistes i nazis, m'oposo a l'homenatge a qui va participar com a voluntari feixista en els exèrcits que perpetraren aquests atacs.

Jo, ciutadà de Catalunya, que fou atacada per les tropes sublevades, sofrí destrucció i mort, i va veure els seus fills afusellats, tancats en camps o obligats a l'exili per haver defensat les institucions polítiques legítimes de Catalunya contra els atacs feixistes, i que va sofrir l'afusellament del President Lluís Companys, democràticament elegit pel poble, m'oposo a l'homenatge a un feixista membre voluntari de l'exèrcit que ens envaí.

Jo, ciutadà d'Espanya, que sofrí una sangonosa guerra iniciada per la sublevació militar reaccionària, ràpidament ajudada pels aliats feixistes i nazis, que patí repressió i dictadura com a conseqüència de la victòria militar contra la legítima República, destruida per les armes junt amb el sistema educatiu, sanitari, de participació democràtica que concitava l'odi dels reaccionaris, m'oposo a l'homenatge a qui col.laborà - armes al puny - a la destrucció de la República Espanyola.

Jo, ciutadà d'Europa, realitat política superadora dels enfrontaments entre estats europeus, i fundada en principis democràtics, m'oposo a qualsevol homenatge als qui participaren en agressions bèl.liques contra altres pobles i governs légítims europeus i als propagandistes d'ideologies contràries a la democràcia, com és el feixisme.

M'acullo al meu democràtic i universal dret de ciutat per a oposar-me al projecte del govern municipal de Trieste de tornar a la nomenclatura dels carrers triestins el nom de Mario Granbassi, que va participar voluntàriament en l'atac al meu país, a la meva República, a la meva ciutat, al meu poble.

No entenc, i m'hi he esforçat, les raons que he pogut llegir per a justificar l'homenatge. Fos com a propagandista d'un règim antidemocràtic com el feixista, fos com a soldat voluntari atacant les institucions democràtiques espanyoles i matant el meu poble, no comprenc quines virtuts es pretenen proposar als triestins com a exemplars, ni quines actituts i obres de Mario Granbassi es consideren dignes d'imitació per les futures generacions.

No tinc cap consciència d'immiscir-me en afers interns de la ciutat de Trieste. Per a mi la democràcia i la memòria històrica són afers universals, que em legitimen per a expressar la meva opinió i mostrar els meus sentiments davant tal proposta d'homenatge. Ja res no és, en el nostre món, afer privatiu de ningú, i molt menys quan afecta la democràcia i la memòria, car quan se les ataca a qualsevol lloc, s'ataca el dret a la memòria i el dret a la democràcia de tothom.

Reclamo per això, amb la força que em dóna la indignació i amb la raó que m'atorga la defensa de la memòria democràtica del meu poble que no es faci aquest homenatge.

(article publicat en italià a Il Piccolo, de Trieste)

(article publicat a e-noticies)