Homenatge merescut

Ahir al vespre, a una Sala de Columnes absolutament curulla, el Congrés dels Diputats va retre un més que merescut homenatge a Miguel Núñez, mort a darreries de l'any passat, dirigent històric del PSUC, combatent en la Guerra Civil en defensa de la República, militant i dirigent en la clandestinitat, lluitador per la llibertat, Diputat per Barcelona a les Corts Generals, internacionalista convençut i actuant, organitzador social infatigable, fundador d'ACSUR-Las Segovias, d'AMESDE, associació per a la memòria històrica i social d'Espanya, formador per la via de l'exemple de generacions de lluitadors, plenament conscient de la transcendència social i política de tot en la vida, fins de la pròpia mort que va voler, i va aconseguir, digna i lliure.

Vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment i em va convèncer de participar a les feines solidàries d'internacionalisme cooperador que desenvolupa ACSUR-Las Segovias. El vaig tractar i això i el seu record és una de les coses positives que conservaré de la meva vida política.

Van intervenir a l'homenatge la seva companya Elena, els presidents d'ACSUR i d'AMESDE, el Rector de la Complutense de Madrid, els diputats d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds i d'Izquierda Unida, i el President del Congrés dels Diputats, que havia coincidit amb Miguel Núñez com a diputat.

L'homenatge, però i tal com cal, el va protagonitzar el poble que va omplir a vessar la sala més gran del Congrés.

La memòria del defensor de la memòria popular ens ha de servir per a seguir en les seves justes lluites.