La decisió adequada

La dimissió de Fernández Bermejo del seu càrrec de Ministre de Justícia ha estat una decisió adequada, que l'honora i marca la diferència amb els qui no dimiteixen mai, encara que els embolics d'espionatge, corrupció i traïció els envoltin de manera evident i, deixeu-m'ho dir, repugnant.

L'error d'apreciació en l'afer de la cacera es va sumar a la possible infracció administrativa, el que deixava al Ministre en una posició feble en moments en què cal tenir una posició forta per a encarar la reforma a fons de l'administració de la Justícia, amb les complicades negociacions que això implica no només amb les forces polítiques parlamentàries, sinó també amb el actors diversos de la Justícia, alguns dels quals van demostrar la seva disconformitat amb la vaga del passat 18 de febrer.

El relleu al Ministeri de Justícia, amb l'entrada de Francisco Caamaño, posa al front de la gestió governamental del tema a una persona que és un insigne jurista, amb una clara percepció de les necessitats federalitzants del nostre sistema autonòmic, i partidari de la negociació, l'acord i la proximitat en més d'un aspecte.

El resultat és un clar enfortiment de la posició del Govern, i una lliçó ètica dirigida als que només reclamen dimissions, però no les practiquen mai, ni quan la pudor de la corrupció és tan forta que ofèn a tothom.

Un PP enfangat fins a dir prou s'enfronta ara a les seves responsabilitats, que es nega a assumir, sense cap excusa per a mantenir els espies i els corruptes als seus llocs.

(article publicat a e-noticies)