14.10.08

Amb la majoria


Pertanyo de manera ben natural a la majoria dels ciutadans. Sóc constitucionalment vianant. La tarja T10 em dura dies i setmanes. Em moc sempre que puc a peu, i a Barcelona, ciutat mediterrània i densa, això és possible gairebé sempre.
Segons tots els estudis de mobilitat, som majoria absoluta els que ens desplacem a peu, i això és degut a l'estructura de la ciutat, però alhora acaba també creant un cert tipus de ciutat pel que fa a les relacions de la gent amb el seu entorn, i amb l'altra gent en l'espai públic.

El desplaçament a peu és saludable i ecològic, si descomptem la contaminació acústica dels que no es poden tenir de parlar contínuament, i sempre en veu ben alta, pel mòbil.
Hi ha un altre mètode de desplaçament urbà de recent expansió, i que confesso que no practico, que és la bicicleta, que comparteix moltes de les virtuts del caminar, i hi afegeix una major velocitat, que sembla molt apreciada pels seus adeptes.

El problema és que s'estan començant a crear problemes de convivència pacífica entre els dos millors mètodes de desplaçament, per la confusió i barreja d'usos del mateix espai per part dels dos. Sobre aquesta qüestió s'ha pronunciat la setmana passada a Barcelona la reunió d'experts que - si no m'equivoco - portava el bilingüe nom de Caminar Walk 21.

Crec que ho han encertat en dir que cal clarificar els usos, que cal reservar les voreres per als vianants, que cal evitar els enfrontaments entre els qui tenim com a competidor bàsic el cotxe particular, i que cal que hi hagi normes clares i respectades.

Jo no entro mai en un carril bici si no és per a creuar-lo, respecto l'espai dels ciclistes, i em sembla que tots els vianants ho haurien de fer.

De la mateixa manera crec que tots els ciclistes haurien de respectar l'espai dels vianants, i així, amb el compliment voluntari de la norma i amb la voluntat de no molestar, tots podríem desplaçar-nos a gust, els uns pedalant i els altres - i jo per descomptat - caminant.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

1 Comentarios:

Blogger Pinguino BCN dijo...

He participado al proyecto equivalente de Bicing en Lyon, he asistido a lo que se hace en Paris, aquí en Barcelona utilizo el Bicing (un poco decepcionado por la calidad del servicio), los transportes TMB y la mayoría del tiempo estoy peatón.
Es cierto que como peatón: no me gustan algunas actitudes de las bicis y en bici no me gustan algunas actitudes de los peatones. Se ha añadido un nuevo modo de transporte sin quitar a los demás (el rey coche y la anarquía de las furgonetas), teniendo en cuenta que el espacio no es extensible y que los centros antiguos de las ciudades no han sido previstos para tantos coches.
Entonces se ha creado un nuevo problema de convivencia, agravado por el hecho que la ciudad esta acostumbrada a tolerar cierta incivilidades (los carril bus como los de bici no se respetan bien, lo que causa que las bicis piensan que pueden también saltarse algunas reglas (por ejemplo saltando los semáforos)).
Desde que vivo en Barcelona, en 10 años, siempre he considerado que falta un plan ambicioso de transporte en Barcelona y su área metropolitana, creo y espero que sea el gran proyecto del Sr. Hereu.
Maragual ha liderado la transformación de la ciudad para los JJOO, Clos el discutido Forum… propulsar Barcelona en una diversidad de medios transportes ecologistas del Siglo XXI con una buena convivencia (pacifica) será algo que afectara positivamente todos los ciudadanos, en particular los trabajadores.

14/10/08 11:23  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home