L'ou de la serp
Sembla que l'ou de la serp va eclosionar diumenge a Àustria.
En les eleccions federals austríaques l'extrema dreta organitzada en dos partits polítics diferents ha fregat el 30 per 100 dels sufragis. Els mal anomenats liberals del Partit Liberal Austríac (FPÖ), de Heinz-Christian Strache van obtenir el 18 per 100, i les llistes de la Unió per al Futur d'Àustria (BZÖ), del conegut Jörg Haider, van arribar a tenir un 11 per 100.
Això significa que la suma d'ambdós organitzacions extremistes, xenòfobes, exaltadores de suposades identitats etnicistes, superen per gairebé tres dècimes els vots dels socialdemòcrates del SPÖ, i passen de 4 punts i 4 dècimes dels centre-dretà Partit Popular (ÖVP).
Segurament aquests resultats no faran canviar el govern de coalició del SPÖ i ÖVP, però resulten ben preocupants per tots els que creiem en els valors de la solidaritat humana, la convivència i el progrés, perquè expressen una adhesió de gairebé el 24 per 100 dels ciutadans austríacs a postulats excloents, intolerants, racistes, que fan una insuportable ferum a feixisme.
Tot plegat no resulta gens tranquil.litzador si pensem, encara que sigui per sobre, en les lliçons de la història d'Europa del segle passat, i posa ben de manifest que algunes errades monumentals deuen haver comès els socialdemòcrates i els centre-dretans, per a que el poble accepti activament propostes com les de les extremes dretes.
Potser cal que recordem que el millor sistema de matar la serp és esclafar-ne l'ou.
(article publicat a e-noticies)
Enviado por Jordi Pedret a las 07:00
10 Comentarios:
Unos resultados cuando menos desasosegantes, Jordi. Y a tus atinadas reflexiones habría que añadir que según los analistas, una parte relevante del éxito ultra se debe al voto más joven (por primera vez se votaba en Austria desde los 16).
Eso significa que tal vez los primeros votantes, siempre más radicales e influenciables por los mensajes identitarios, sean un voto de paso y que a medida que se encuentren con el mundo real opten por el SPÖ o el ÖVP. O, peor, que hay una deriva hacia la intransigencia en Austria.
Espero que no se juegue con fuego (como ya hicieron los cristiano-demócratas) y se aplique el preceptivo cordón sanitario.
Saluducos
Me parece bien el cordón sanitario, que hay que recordar que no se aplicó a Polonia cuando tocaba, pero qué le vamos a hacer.
Entiendo que nos corresponde hacer una reflexión seria a nosotros, y ponernos a actuar ya.
Si la izquierda pierde el contacto con la realidad de las preocupaciones de la mayoría del pueblo, deja de ofrecer propuestas de solución a sus problemas, y ello lleva a los votantes a interesarse por quien ofrece soluciones, por salvajes que puedan parecer.
Lo ocurrido en Polonia, Italia y Austria, entre otros lugares me parece ilustrativo.
Nos hemos de poner a ello sin dilación alguna.
Totalmente de acuerdo, Jordi. Sobre todo porque los ultras se basan en la demagogia, el populismo barato y en buscar cabezas de turco, y así es muy fácil jugar a la manipulación.
Que la izquierda no pierda sus señas de identidad y su espíritu de lucha es ahora, como poco, tan importante como siempre.
Suposo que hauràs pogut llegir la publicació "Crisi" que es va repartir per tot Catalunya el dia 17 de setembre. A les pàgines centrals, on s'explicava el motiu de l'acció que denunciava l'Enric, es deia el perquè: parla de la crisi que el sistema econòmic està a punt d'entrar per l'anomenat "pic del petroli", i que de fet ha entrat abans per l'esclat de la bombolla immobiliària, i avisava que "si no ens preparàvem, el futur podria ser molt pitjor encara que el que ara tenim, donat que la gestió de l'escassetat feta des de poders econòmics i polítics podria portar a un nou feixisme".
Al teu comentari sobre les eleccions austríaques no dius pas res dels motius. I jo t'interpel·lo sobre aquest motiu pel qual puja l'ultradreta, o es radicalitza la dreta -és el mateix? el teu partit, que jo considero de dretes, pot caure en aquesta trampa?-.
I, ja que estic interpel·lant. Com creus que resoldrà el capitalisme -com el que tu administres a espanya/catalunya- per a créixer econòmicament sense augmentar el consum de combustibles fòssils -incloent l'urani com a no renovable-, ni d'altres recursos naturals/minerals? i afegeixo, com ho ha estat fent fins ara, i amb l'agreujant que cada cop ha estat pitjor -cada cop un creixement econòmic ha necessitat més explotació de recursos en comparació al creixement anterior-.
Benvolgut Mikell,
si en la teva percepció del món, el meu partit és de dretes, em temo que ens manca la mínima base comú per a poder parlar i posar-nos d'acord sobre com parar les dretes.
No penso entrar en el teu univers paral.lel, segurament ple de llum i color, en què el socialisme és una opció de dretes.
Cordialment,
Jordi Pedret
Veig que t'he de demanar disculpes que haver-te provocat massa ferotjament. Però vols dir que la meva interpretació, massa radikal i antisistema de la societat, és excusa suficient per no entrar a debatre altres temes que potser t'interessen prou?
Benvolgut Mikell,
en la meva opinió no es tracta en absolut de que ningú demani disculpes a ningú.
Es tracta de que hi hagi unes bases comunes mínimes en la percepció del món que permetin que el diàleg serveixi per a quelcom.
D'això anava la meva resposta anterior: quan tu i jo diem ou, o diem castanya, veiem la mateixa cosa?
Cordialment,
Jordi Pedret
A banda que jo no veig res de radical en el que diu el tal mikell, a no ser que per radicalisme entengui escriure "radikal"
Ja sé que és una metàfora, però també sé que podem definir ou i podem definir castanya per a evitar confusions. L'ou pot ser de gallina o pot ser de gripau, i seran molt diferents, i fins i tot pot ser un ou per cosir, i aleshores serà la forma però no l'essència.
Quan jo classifico al psc-psoe, els situo en el camp dels partits que defensen el capitalisme, que no l'intenten minimitzar, i que s'hi troben bé.
I quan parlo de crisi i feixisme ho he definit relativament bé a la meva primera entrada però segurament es pot matisar.
No et serveix, o benvolgut Jordi, una aproximació dialogada per anar entenent-nos.
Benvolgut Mikell,
m'agrada que emprenguem el camí de definir ou i definir castanya (has oblidat la castanya d'aigua, amb la que també em podies treure els colors), i estic disposat a seguir per aquí.
Això em permet dir que discrepo radicalment, jo sí, de la teva anàlisi respecte al partit que vaig contribuir a fundar, però suposo que això no representa cap sorpresa.
Em sap greu que ara mateix vaig bastant embolicat i no et puc dedicar el temps que et mereixes, però quan torni del viatge per al que surto ara, de feina parlamentària sobre el "procés de pau" a l'Orient Mitjà, en podem parlar de tot plegat, si et continua interessant.
Fins a la tornada, doncs, si t'abelleix.
Publicar un comentario
<< Home