29.9.08

70 anys


Avui fa just setanta anys que a Munic, el britànic Chamberlain i el francès Daladier, parlant en realitat en nom de totes les potències democràtiques, varen cedir a Hitler les terres on vivien els txecs de parla alemanya.

Així el poble dels meus avantpassats materns va quedar separat de la Bohèmia històrica i va ser annexat al III Reich, així va començar una sangonosa i cruel història de neteges ètniques successives, que va culminar amb l'expulsió massiva dels sudets i la confiscació general de les seves terres, mitjançant els anomenats Decrets Benes, que van consolidar un càstig col.lectiu a un poble que no s'havia pogut manifestar democràticament sobre el seu destí.

Aquest càstig col.lectiu és l'únic de la complicadíssima història europea que es manté vigent, malgrat les primeres intencions de la Unió Europea d'exigir a Txèquia la derogació dels Decrets com a condició d'ingrés.

De la transformació de Blottendorf, el poble dels meus avantpassats absents de la regió des de feia generacions, en l'actual Polevsko, i de les implicacions sentimentals de la qüestió ja n'he parlat en altres ocasions, i no us avorriré amb repeticions.

Etiquetas: , ,

2 Comentarios:

Anonymous Anónimo dijo...

Sempre ens pots parlar també, de la repressió dels comunistes i la URSS al 68a Praga. O què pasa? Que com això ho va fer la URSS, millor no parlar-ne, no? Perque tú, en el 68 demòcrata no ho eres pas, no? Segur que defensaves tot allò que sortia del Komintern. Mira noi, odio a nacionalsocialistes, Hitler, Gobbels, Mussolini i els feixistes, però de la mateixa manera odio a la URSS, el comunisme, a la dictadura del proletariat i al Che Guevara. Però em sembla que a l'antiga Txecoslovàquia qui va fer més mal van ser els comunistes...

7/10/08 15:37  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Benvolgut, és un dir, anònim,

no sé si tinc el gust de conèixer-vos, però malgrat tot em permetré donar-vos algun consell.

El primer és donar la cara, com ho faig jo, i dir qui sou. L'anonimat priva de tota credibilitat a qui s'hi empara.

El segon és estudiar un xic - tampoc no cal massa - d'història, i aleshores sabríeu que els sudets no varen ser deportats precisament per Hitler, sinó més aviat per els qui obeïen ordres del Komintern.

El tercer és informar-vos una mica sobre les característiques de les persones a qui voleu atacar. Així sabríeu que resulta del tot ridícul acusar-me de ser favorable a les tesis comunistes, donat que no ho he estat mai. Sempre he militat en el socialisme, que no té res a veure ni amb l'estalinisme ni amb el leninisme.
Per allà els finals dels anys 60, em trobava ben proper a organitzacions del socialisme autogestionari, en alguna de les quals vaig militar després. Quelcom que té poc a veure amb el Komintern que tant us preocupa.

El quart, i darrer, és no abusar tant dels odis. No és per res, però acaben perjudicant la melsa.

Ben cordialment,

Jordi Pedret

7/10/08 22:29  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home