30.5.08

Ja en fa trenta anys!


Sembla mentida com passa el temps!

Vaig ser delegat en el Congrés de la Unitat Socialista, dels dies 15 i 16 de juliol de 1978, del que va sorgir el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Hi vaig arribar com a militant del Partit Socialista de Catalunya (Congrés), en els treballs previs de quin congrés fundacional vaig participar també el 1976, procedent de Convergència Socialista de Catalunya, a la que m'havia integrat l'octubre de 1974.


La creació del nostre partit va ser qualsevol cosa menys fàcil, i els primers temps de funcionament van ser tot un banc de proves de les nostres capacitats d'integració, venint com veníem tots de tradicions i cultures polítiques prou diferents.

El resultat, però, paga la pena. El nostre partit, el PSC, és realment l'expressió de la força del poble, com deia el lema del congrés d'ara farà trenta anys, perquè ha forjat dia a dia, lluita a lluita, problema a problema, responsabilitat a responsabilitat, l'autèntica unitat socialista.

Ara el PSC ha organitzat avui divendres 30 de maig a Montjuïc un acte que es vol d'homenatge als qui portem trenta anys militant-hi.

Crec que l'homenatge se'l mereixen de debò tots els companys i companyes que militen cada dia, que porten a la pràctica política la seva rebel.lió contra l'injustícia, i que fan de la lluita per la justícia social la seva norma de comportament.

Etiquetas: , , ,

2 Comentarios:

Blogger Manuel Mas i Estela dijo...

Ens veurem aquest vespre al Sant Jordi (amb permís del mal de coll), com tantes vegades ens hem vist en aquests trenta anys, Jordi. D'acord amb l'agraïment que fas, però deixe-m'ho dir, nosaltres som una mica també història d'aquest país i d'aquest partit. Una abraçada.

30/5/08 17:36  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Manel,

en efecte ens vam veure ahir al vespre, i et vaig dir que contestaria el teu comentari aquest matí.

He hagut, però, d'esperar a primera hora de la tarda, perquè el matí me l'ha ocupat l'assemblea de Catalunya d'ACSUR, l'ONG a la que saps que pertanyo.

Dàcord, som una mica història, però no som només història, al menys jo mo em sento així. Som, tant o més que història, element de futur en quant continuem sent, si no ens rendim, element de lluita.

"A la calle, que ya es hora de pasearnos a cuerpo, y mostrar que pues vivimos, anunciamos algo nuevo"

Seguim anunciant el futur, Manel, mentre no perdem la perspectiva de la utopia.

Una abraçada,

Jordi

31/5/08 15:10  

Publicar un comentario

<< Home