Oi que maten els cavalls?

Així es titulava la traducció catalana, editada dins la magnífica col.lecció "La cua de palla" de la novela d'Horace McCoy "They shoot the horses, don't they?" que vaig llegir quan era molt jove. La novel.la és de 1935, però la traducció era dels anys seixanta, no en puc precisar la data perquè ara no en tinc l'exemplar a mà.

Sobre l'esquelet d'aquesta interessant novel.la es va fabricar el 1969 una de les millors pel.lícules de Sydney Pollack, que a Espanya van titular "Danzad, danzad malditos" per un d'aquells inextricables misteris de la traducció de títols fílmics.

En qualsevol cas, em sembla que aquesta és una de les millors pel.lícules de Pollack, i això és molt dir, perquè gairebé totes les seves són extraordinàries.

Ara, com sabeu, ha mort als 73 anys, després d'haver-nos deixat als cinèfils, i a tothom, una sèrie completa de visions crítiques del món, de gran penetració i enorme alçada artística.

Si no heu vist la pel.lícula basada en la novel.la d'Horace McCoy, correu al millor vídeo club que tingueu a l'abast i llogueu-la, i si la heu vist, feu-ho també i torneu-la a veure.

Les imatges agòniques del concurs de ball són una de les millors il.lustracions de l'explotació de l'home per l'home que s'hagin filmat mai.

Són un plaer estétic i són un recordatori de la necessitat de la lluita.

Actualització: Ara que sóc a casa, i he trobat l'exemplar, puc dir-vos que la primera edició de la traducció catalana, de Marta Martín, és de desembre de 1967. No cal dir que també us recomano la lectura del llibre.