7.2.08

Enveja


Ho confesso sense embuts. Sento enveja, molta enveja, i tant m'és si és sana o no. Enveja de la radicalitat democràtica que és un dels composants de la vida política dels Estats Units d'Amèrica.

Sé perfectament que els inconvenients, els aspectes foscos, la desigualtat, el poder del diner, juguen un paper molt important en les eleccions americanes, però hi ha determinats aspectes que són, o m'ho semblen, ben envejables.

La possibilitat de que la participació política sigui una realitat i de que influeixi en com van les coses és quelcom no gens menyspreable.

L'existència d'un autèntic debat en el transcurs de les primàries, com s'ha produït enguany en el camp demòcrata, resulta clarament estimulant.

Crec que la decisió de Barack Obama de presentar-se a les primàries ha estat un element clau en l'establiment d'aquest debat. Els resultats del 5 de febrer, l'anomenat "súper dimarts", amb un pràctic empat entre Clinton i Obama obliguen a la continuació del debat, de la discussió sobre les propostes que s'han de fer als ciutadans en les eleccions presidencials, i això és bo per a tothom.

De fet, l'augment de votants en les primàries demòcrates ha fet saltar tots els rècords històrics de participació, i els actes electorals han esdevingut centres ineludibles d'atenció pública, amb afluències molt superiors a les que s'havien vist fa només quatre anys.

Confesso també que tindria grans dificultats per a decidir el meu vot en les primàries un cop retirat el candidat amb qui tenia més coincidències, Kucinich, però això m'és ben be igual.

El que és important és el debat, la participació, el convenciment de que la voluntat del poble pot decidir per sobre dels poders econòmics, la radicalitat democràtica.

Quina enveja, quanta enveja!

No oblidem mai en el nostre país aquest principi fonamental de la democràcia, el poder de la voluntat del poble, expressat en el seu vot, és el poder suprem.

No deixem que ningú el segresti en nom de cap suposada veritat diferent de la veritat democràtica.

Etiquetas: , ,

2 Comentarios:

Blogger m.eugènia creus-piqué dijo...

Dius, ha fet saltar records histórics de participació,ja m'agradaría que aquí passes el mateix cosa que duptu sobre tot a Catalunya on la gent cada cop vota menys,ja veurem les properes eleccions que tal va pero si no ens posem tots les piles,pobres de nosaltres que guanyeix el Pp,ja sabem tots com ens estimen.mecrepiq@ho

8/2/08 05:59  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Precisament al que dius em volia referir en la meva entrada.

Cal que siguem conscients tots plegats de que la participació política serveix.

La gent en va tenir la clara percepció el 2004, i per això va participar i vam guanyar els socialistes.

D'aquí la meva enveja, per la capacitat dels demòcrates - cal dir que sobre tot d'Obama - d'explicar a la gent la importància de la seva participació.

Això no vol dir, per descomptat, que cregui que els demòcrates americans siguin el summum de la política, i els meus desacords amb ells fan una pila ben grossa.

A reveure!

Jordi Pedret

8/2/08 09:23  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home