En Duran, l'economia i l'ètica

En Duran ha admès implícitament que no domina gaire les qüestions econòmiques. No li faré cap retret per això. Cal reconèixer que en el Pla d'Estudis de 1953 de la carrera de Dret, que varem compartir, l'espai per a la formació i la informació econòmica era ben migrat.

Crec, fins i tot, que el gest de demanar assessorament és, en ell mateix, lloable, i per això no criticaré tampoc la seva crida a una sèrie d'economistes per a parlar d'aquests temes. El fet de que entre els triats n'hi haguessin dos que pertanyen a la sucursal catalana de la FAES de José María Aznar no és, d'altra banda, més que una conseqüència lògica de la posició ideològica d'en Duran.

L'adhesió a certs principis ètics bàsics i la seva aplicació pràctica, al contrari, no depenen del Pla d'Estudis que es seguís, sinó que són quelcom de ben personal, inherent a la formació de la persona com a tal, i no s'hi valen, per tant excuses de cap mena.

Cal dir que enganyar un conjunt d'economistes dient-los que aniran a fer petar la xerrada per a presentar-los després com a pompós Consell Assessor, no s'adiu gaire amb el principi de veracitat i honestedat en el tracte. Mentir al conjunt dels ciutadans als qui es demanda el vot, dient-los que no es preocupin, que el candidat ja té un bon consell que l'assessori és, simplement, contrari a les normes ètiques que regeixen les relacions entre els polítics i els ciutadans.

Disculpem i comprenem que en Duran no sàpiga d'economia, però ni disculpem ni comprenem el seu atemptat als principis ètics bàsics.

(article publicat a e-noticies)