Guerres de successió

Quan te les mires de lluny, resulten curioses. Les guerres, les diferents guerres, de successió en el sí del principal partit de la dreta tenen algunes característiques específiques que suposen una certa sofistificació que no amagaré pas.

Veiem, en efecte, que ningú sembla combatre per l'ús actual del ceptre i la corona, sinó que es tracta més aviat de barallar-se per situar-se per a després, un cop amortitzat el líder designat per l'actual membre del Consell d'Administració de Rupert Murdoch.

Tothom busca ser diputat, a ser possible el número 2 de la llista per Madrid, i això malgrat que la Constitució no estableix el requisit de ser diputat, i menys de ser-ho per Madrid, per a ser candidat a President del Govern, i suposo que els Estatuts del PP tampoc recullen un requisit d'aquesta mena per a ser-ne líder.

Ningú no vol anar de primer de la llista, i no podem deixar de destacar-ho. Sembla que només en Rajoy hi està disposat. Tots els altres no.

Tant les brigades amb seu a la capital, sigui a l'antic edifici de Correus de la Puerta del Sol, on radica la Comunitat, o al més modern edifici de Correus de la Cibeles on es trasllada aquest dies l'Ajuntament desvien la mirada de la cota del número 1.

Tampoc les divisions arribades de fresc de Washington, tot fent marrades per diferents viaranys, semblen que s'hi dirigeixin de moment.

I tots els generals al seu comanament són gent experimentada en moltes guerres prèvies. No es pot dir que ni Esperanza Aguirre, ni Ruiz Gallardón, ni Rodrigo Rato siguin novells inexperts.

No us sembla estrany, tot això? Em sembla que només es poden entendre aquestes guerres de successió si assumim que tots al PP estan esperant simplement la costalada que es clavarà Rajoy, per tal de substituir-lo post mortem.