El mal

L'he acabat tot just ara, en el dia de commemoració de la Shoah. Són 905 pàgines ben aprofitades per una densa tipografia i un francès impecable.

Les Bienveillantes és la descripció del mal, sense contemplacions ni excuses. És la progressió cap a la freda follia del mal amoral, eixut, sense passió.

"Germans humans, deixeu-me explicar-vos com ha anat tot plegat. (...) I, a més, us toca de prop: ja ho veureu com us toca de prop." comença el llibre - excuseu-me per la precipitada traducció.

"Visc, faig el que puc, i és així per a tothom, sóc un home com els altres, sóc un home com vosaltres. Apa va, us ho ben asseguro que sóc com vosaltres!", acaba la introducció.

A partir d'aqui es desenvolupa en primera persona la història del Doctor en Dret Maximilian Aue, membre de les SS, des del començament fins al final de la II Guerra Mundial.

L'horror fred, objectiu, indiferent, es perllonga i ens interpel.la fins a la darrera frase del llibre "Les Benèvoles havien retrobat la meva pista."

L'erudit homenatge a les Eumènids, antífrasi de les Erines, treta de l'Orestiada d'Esquil, ens posa també a nosaltres sobre la pista del nivell atribuït al protagonista, que no té cap excusa en la ignorància de res, i que escampa aquesta inexistència d'excusa al seu voltant.

Aquesta primera obra de Jonathan Littell, nordamericà resident a Barcelona i que escriu en francès, ha guanyat el premi Goncourt d'enguany.

Es tracta d'una obra terrible, potser imprescindible, que requereix estómac per a llegir-la. No goso recomanar-la, vosaltres mateixos decidireu.