12.3.06

Una carta!

Acabava de tornar d'una llarga setmana a Madrid, i procurava posar ordre en la correspondència que havia trobat a casa, a Barcelona, per tal d'obrir-la en ordre de la urgència aparent.

Aquesta és una feina no sempre fàcil, donada la quantitat de paper que, entre tots, fem malbé per a enviar-nos les més variades notícies, quin coneixement poques vegades és imprescindible.

De sobte, al mig de la considerable pila, va aparèixer un sobre manuscrit. Naturalment, va ser el primer que vaig obrir, i hi vaig trobar notícies familiars que sí que m'interessaven.

Però això potser no vé a tomb, el que volia explicar és la pregunta que vaig sentir darrera meu: Tens una carta? em demanava la meva dona.

Una carta! Sí, la tenia davant meu, enmig del munt de correspondència, era la única escrita a mà, la única veritable carta.

Malgrat totes les tecnologies, noves i no tant noves, el que de debó necessitem és la comunicació artesanal, la veu humana en directe o les lletres confegides a mà.

1 Comentarios:

Blogger Laia Gomis dijo...

La lectura del teu article m'ha fet pensar en el temps que fa que no rebo una carta, ja sigui escrita a mà o bé mecanografiada. Per evitar crear confussions no esmentaré una data concreta però puc assegurar que fa mooolt de temps... massa perquè sinó ho recordaria. Sóc d'aquelles que ha subtitituit la correspondència tradicional per la rapidesa i la immediatesa que proporciona el correu electrònic, ho reconec. En última instància, sempre em fa il·lusió rebre cartes o correus electrònics, indistintament ja que ho interpreto com una mostra d'afecte per part de la persona que te'l envia. En un món en el qual el rellotge és comparable a una divinitat, que una persona trobi un moment per escriure quelcom i t'ho enviï, almenys a mi, em fa sentir una privilegiada.

13/3/06 00:56  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home